L’ESTEL

 

 

He vist un petit estel

dormint just en una punta

de la meva finestra,

(sembla una espurna blanca).


Ha deixat tot el vidre

talment com si fos de plata.

El vent travessa la nit

xopa de lluna clara.

 

A l’alba uns núvols

mig clapejats de gris,

han tornat l’estel al cel

tot seguint la serralada.

 

Les glicines, de bon matí,

s’enfilen a les tanques,

espien com marxa l´estel

pel camí de la rosada.

Pepita CASTELLVÍ

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *