LLENGUATGE


Llenguatge del vent

quan es desperta,

ple de xiscles d’ocells

que volen contra ell.


Llenguatge de cada insecte

que s’amaga entre les herbes.  

Dels mil camins de l’ombra

que s’obren en la nit.


Llenguatge dels núvols

acolorits de l’alba.

D’una gota de pluja

que tremola quan cau.


Llenguatge que m’obre

blaves llunyanies

i que com un llarg fil

em lliga a l’horitzó.

Pepita CASTELLVÍ

2 pensaments sobre “LLENGUATGE

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *