No hi ha cap núvol, el cel sembla de cristall.
És tardor i per tot arreu sura l’alè dels arbres.
La fageda, tota daurada, esbulla els seus cabells,
i com papallones, les fulles cauen suaument.
Les branques dels faigs tremolen sota l’escorça
i per tot el bosc clapes de sol i ombra omplen els camins.
Un tapís de falgueres, també grogues
es barreja amb les fulles que omplen la terra.
Per tot el bosc clapes de sol i ombra omplen els camins.
Remor d’aigua, ocells, ni un bri de vent, i tanta pau…
La muntanya s’obre pintada d’or i de verd.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *