Mostra totes les entrades de Pepita Vilardebó
NOMÉS LA LLUM
NOMÉS LA LLUM
Només la llum brillant
omplint els espais oberts.
Només la llum
il·luminant els racons,
encenent la vermellor
dels núvols a trenc d’alba.
La llum que acoloreix
els marges de l’oblit.
Que es dilueix
en el mar àvid de claror
i llaura el verd del paisatge.
Ales de foc al capvespre
i ombres grises
quan arriba la nit.
Només la llum.
sempre, només la llum.
Pepita CASTELLVí
(més poemes sobre la llum a Aracne fila i fila)
AGAFAR LA LLUNA
AGAFAR LA LLUNA
(Primer premi de la Mostra Literària de Teià 2004)
He fet una xarxa amb fils de boira
per agafar la lluna adormida en un bassal.
Els estels em piquen l’ullet tot desitjant-me sort.
Perquè, sabeu, em diuen que la lluna
no es deixa enxampar mai i que s’escapa
de tots els paranys deixant només un rastre platejat
dins de la nit i que sempre, sempre
torna a penjar-se del cel.
Pepita CASTELLVÍ
QUI POGUÉS
QUI POGUÉS
Qui pogués capturar els teus pensaments
la lleu espiral del fum de la cigarreta.
Qui pogués abocar-se als teus ulls, prendre’t la mirada,
la suau corba que dibuixen les pestanyes.
Qui pogués empresonar el teus somnis
i guardar-los per sempre a la memòria.
Pepita CASTELLVÍ, Llums i ombres
El poble desert
EL POBLE DESERT
Espurnes de plata té la teranyina,
són gotes d’aigua que s’han enganxat.
la pluja que ha caigut ho ha fet de puntetes
per no despertar l’aranya dormida al seu cau.
S’escampa l’olor de l’herba mullada,
giravolt d’aromes i colors.
El dia pinta de groc les vinyes que s’enfilen
pels turons esquitxats de clapes de sol.
Quan arribo al poble les cases em miren
amb els seus ulls buits, sense finestrons.
Pels carrers només s’hi passegen les sargantanes
i uns filferros enyoren la roba estesa al sol.
L’aire encara porta aquelles veus perdudes
de vides i vides que s’han esfumat.
El poble solitari recorda i somnia,
i ni el vent, aclofat, gosa respirar.
Pepita CASTELLVÍ
NITS DE FRED
Aquestes nits llargues i fredes,
com avui, que el vent talla llavis i pell,
entro a casa , tanco la porta,
i encenc el foc. L’escalfor m’envolta
càlidament i entela els vidres
que es desfà en gotes transparents.
Aquestes nits, m`atanso a la finestra
per mirar les llums brillants del carrer,
mentre les notes vellutades,
etèries de la música, m’envolten.
I sento que esteu aquí, al meu costat
I torno a sentir-me viva, plena…
Repasso tots els instants viscuts,
els records dolços que s’allargassen
omplint tots els racons del somni.
I empaito instants de felicitat.
Pepita CASTELLVÍ