Mostra totes les entrades de Pepita Vilardebó

ESCOLTAR ALTRES VEUS

Silenci. silenci

per escoltar altres veus

que em murmuren

a cau d’orella.

El xiuxiuieix del vent

desfullant les fulles del carrer

i picant en els meus vidres.

Els sons dels insectes,

el llenguatge

de la casa en la nit.

Sentir el batec de les flors

quan m’apropo,

el murmuri llunyà del mar,

la remor dels núvols

quan creuen els cel.

Silenci per escoltar,

també, el pas de les ombres.

Pepita CASTELLVÍ

LLENGUATGE


Llenguatge del vent

quan es desperta,

ple de xiscles d’ocells

que volen contra ell.


Llenguatge de cada insecte

que s’amaga entre les herbes.  

Dels mil camins de l’ombra

que s’obren en la nit.


Llenguatge dels núvols

acolorits de l’alba.

D’una gota de pluja

que tremola quan cau.


Llenguatge que m’obre

blaves llunyanies

i que com un llarg fil

em lliga a l’horitzó.

Pepita CASTELLVÍ

UN ALTRE DIA

UN ALTRE DIA

Un altre dia taronja

entra per la finestra.

la cabellera grisa

de la boira es desfà

amb la llum del sol.

La pell conserva encara

la calor de la nit.

Sacsejo els últims somnis

enredats en els cabells

i salto del llit.

Deixo les paraules

lliures en el vent.

Les paraules són els dits

que m’atancen a l’infinit.

Anhel de paraules!

Anhel de llibertat.

Més tard, d’un cop de porta

surto de la casa.

Vaig a buscar paraules

en uns altres llavis.

Pepita CASTELLVÍ

Si jo fos…

 

Si jo fos muntanya

t’oferiria tots els verds:

els dels arbres, els dels matolls

els de les plantes.

Si jo fos flor,

et donaria tots els blancs.

I els posaria

a contraclaror de la llum,

darrera les cortines.

Si jo fos mar, o cel,

et regalaria tots els blaus:

l’atzur, el turquesa,

el blau desfet del cel.

La dolça cançó blava

que dorm als infants,

o el quasi transparent

de les libèl-lules.

Si jo fos vent,

et portaria olor de sal

i l’aroma de la primera

poma acabada de collir

del pomer.

Pepita CASTELLVÍ

A LA MEVA NÉTA

Berta
Berta

 Escolta el ritme pausat de la pluja


gotetes que piquen en el vidre fred.


Lluny s’encén el llamp tot ell fet d´espurna.


Lluernes de la nit, s’han amagat els estels.


 


Ha deixat de ploure i per entre els núvols


espia la lluna vestida de blanc,


cargols en filera passegen per l´herba


i un grill que es desperta comença a cantar.


 Bufa el  ventijol i amb una ventada


desperta remors i ondula els bassals.


Un gat rondaller dalt d’una teulada


miola a la lluna que es deixa estimar.


Els somnis s’enreden en els fils de plata


que damunt l’herba han deixat els cargols.


L’ombra de la nit s’ha fet més espessa,


és hora de dormir, bona nit tresor.

L’ESTEL

 

 

He vist un petit estel

dormint just en una punta

de la meva finestra,

(sembla una espurna blanca).


Ha deixat tot el vidre

talment com si fos de plata.

El vent travessa la nit

xopa de lluna clara.

 

A l’alba uns núvols

mig clapejats de gris,

han tornat l’estel al cel

tot seguint la serralada.

 

Les glicines, de bon matí,

s’enfilen a les tanques,

espien com marxa l´estel

pel camí de la rosada.

Pepita CASTELLVÍ