El matrimoni

El matrimoni a l’Antiga Roma es considerava com un reconeixement de la relació estable entre els ciutadans. Tenia com a principal objectiu crear una descendència que heretés la propietat i la situació dels pares. Inicialment només els patricis tenien dret a contreure  matrimoni fins que el 445 aC, la lex Canuleia va obrir aquesta oportunitat als plebeus. El matrimoni entre patricis també servia per tancar aliances polítiques o econòmiques. Un exemple d’això pot ser el cas de Júlia Caesaris filla de Juli César i Cinilla. Per tant s’ignoraven els lligams afectius i l’atracció física.

El matrimoni era monògam, és a dir, amb una sola persona. A partir del nucli familiar es mantenia determinada l’estructura social. També cal dir que per poder contreure matrimoni s’havien de complir certs requisits com l’edat, que coincidia amb l’arribada de la pubertat, els nois amb un mínim de 14 anys i les noies amb 12 (Viri potens). També cal dir que era molt estrany que la gent es casés passats els 30.

A l’actualitat, a la nostra cultura l’occidental, el matrimoni és una relació entre dues persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic. La seva finalitat és assegurar una protecció mútua o protecció de la descendència i pot ser motivat per interessos personals, econòmics, sentimentals, de protecció de la família o com a mitjà per a obtenir alguns avantatges socials. A més, avui en dia, el matrimoni pot ésser civil o religiós i, depenent de la religió o de l’ordenament jurídic, els drets, deures i requisits dels contraents són diferents.

Molts ritus del matrimoni a l’Antiga Roma van ser heretats pel món occidental, per exemple: l’existència d’un anell de compromís, el consentiment dels pares, un vel per la núvia, la unió de les mans o el petó a la núvia després de que se’ls declari legalment casats.

Tots aquests exemples demostren les grans similituds que hi havia entre contreure matrimoni a l’època romana i a l’actualitat. Tant abans com ara, el matrimoni podia ser un pacte econòmic o social o podia ser simplement una unió fruit dels sentiments. Tot i això, tant a l’època romana com a l’actualitat, es viu un classisme molt destacat, encara que hagin passat molts anys, la majoria de matrimonis entre classes molt benestants i classes baixes no es donen tot i que hi ha excepcions, com la de la monarquia actual.

 

File:El-matrimonio-romano.jpg

Relleu d’un matrimoni entre dos ciutadans romans, d’autor desconegut

Un pensament sobre “El matrimoni

  1. Salve!
    Noies un tema molt interessant, entre el vostre blog i el de la Mariam i el meu (De iure) estem aconseguint aprofundir molt en el tema del matrimoni a l’antiga Roma, ja sigui en un sentit més intim com és el que tracteu vosaltres en el vostre blog, o en un sentit més jurídic com el que tractem nosaltres en el nostre. Amb aquestes recerques estem descobrint molts detalls que encara ara tenen pervivència. En el cas del matrimoni en un sentit més jurídic, han canviat molt les coses, com per exemple que la dona ja no ha de restar sota la tutela de l’home. Aquest aspecte de submissió sota l’home en un aspecte jurídic també el veiem en aspectes del matrimoni com molt bé ens mostreu vosaltres al vostre blog. Un detall molt important a tenir en compte alhora de valorar aquesta posició submissa de la dona sota l’home, no penso que pugui ser qualificada de masclisme, ja que la societat de l’època no coneixia aquest concepte i si les coses es feien així era perquè de veritat pensaven que estaven sent justos.
    Vale!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada