La zoofília

La zoofília, com moltes altres pràctiques sexuals, ja era una experiència eròtica més que es practicava a l’època romana , recollida ja per la mitologia grecoromana. Actualment, pot semblar una animalada. La zoofília, però, consisteix en mantenir relacions sexuals amb animals. Segons els experts en conductes sexuals humanes, aquest fet es dóna per la soledat i la frustració sexual, és a dir, la falta d’un altre ésser humà per a copular, pot generar tal desesperació que aparegui una certa atracció sexual per a les bèsties. Generalment, la gent ho feia i ho fa per desfogar-se, però també es pot donar la possibilitat que la persona s’enamori de l’animal, no obstant, això són casos més extrems.

La zoofília o bestialisme era bastant habitual en els espectacles romans com podria ser el circ, on animals com toros o lleons eren entrenats per a mantenir sexe amb dones i lògicament, moltes d’elles s’hi negaven, aleshores eren forçades (violació de l’animal i del propi domador). Bé, aquest cas zoofílic era pur xou, la dona no sentia cap mena d’atracció, només se sentia obligada. Però trobem casos de dones que practicaven el cunnilingus amb animals domèstics com el gat o el gos. Per a que aquestes bèsties s’apropessin a la vagina de la senyora de la casa, aquesta es lubricava la vagina amb alguna substància dolça com la mel o el sucre, així doncs, l’animal domèstic s’apropava a llepar el lubricant, proporcionant plaer a la zoofílica. Els homes tampoc es quedaven enrere, ja que com que molts treballaven al camp i practicaven sexe amb animals de granja com les vaques, les ovelles o truges. I moltes parelles o grups sexuals jugaven a disfressar-se d’algun animal quan feien l’amor.

Igual que la masturbació, estava molt mal vist, ja que era una manera d’obtenir plaer sense arribar a la procreació, pur vici.

A la dècada dels anys 60 i 70 del segle passat, molta gent encara pensava que el bestialisme era una malaltia com l’homosexualitat. Amb el pas dels anys, fins als nostres dies, alguns experts ho consideren una orientació sexual, tendència sexual o inclinació sexual i amb això es refereixen a un patró d’atracció sexual, eròtica o amorosa.

Però igualment, la zoofília no només està mal vista, sinó que pot arribar a ser un delite en alguns països com el Regne Unit o Holanda perquè moltes vegades aquesta pràctica comporta un maltractament animal. Concretament, a Espanya, no està considerat un delicte pel Codi Penal si l’animal no ha patit cap mena de maltractament i tampoc està prohibida la producció de pel·lícules pornogràfiques zoofíliques.

Pan i la cabra, s IV, Museu Arqueològic i Nacional de Nàpols

Un pensament sobre “La zoofília

  1. Muy buenos apuntes¡¡
    Gustos son gustos pero yo veo mal a la zoofilia, antes, ahora y siempre. No se puede someter a un animal a un acto sexual con un humano.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *