La masturbació

La masturbació es practicava des de temps immemorials, per tant, tant homes com dones romans estimulaven els seus òrgans genitals amb la mà o amb objectes sexuals. L’home es masturba agafant el penis amb una sola mà o amb dues i movent aquesta o aquestes de d’alt a baix. 

Una altra manera d’estimular les hormones sexuals és amb el frec dels testicles i dels mugrons masculins. Al contrari de les dones, l’home no necessita lubricants (substància normalment oliosa que serveix per a fer relliscar aquell element on s’ha aplicat aquesta substància, té un índex elevat de viscositat).

En canvi, les dones es masturben estimulant la zona del clítoris utilitzant els dits de la mà. Estimulen el clítoris de manera indirecta mitjançant el frec a través del prepuci d’aquest. Normalment, es lubriquen els dits sobre tot si estimulen directament la glàndula del clítoris o bé es mullen els dits amb la pròpia saliva per donar humitat a aquest.

En aquella època existien falus, és a dir, penis de fusta o de cuir que les dones compraven com a símbol de fustració sexual. El dilde, que substitueixen el penis per a la penetració vaginal, el trobem representat en figures ecultòriques o en elements decoratius de l’època romana.

La masturbació es practicava en grup, ja que es feien orgies quan es celebraven festes importants com les Bacanals (festa en honor al déu Bacus on hi havien sacerdotesses anomenades bacants). No obstant era una cosa grotesca, ja que rebaixava la dignitat d’aquell que ho feia i pels homes d’un nivell econòmic i social elevat això era d’un ser purament indigne i abans d’arribar a la masturbació preferien anar al prostíbul. Al contrari dels esclaus, aquells que no tenien diners i s’havien de resignar.

Per a les dones, aquest acte també era una deshonra perquè una dona romana no podia obtenir plaer, si ja no podia gaudir del sexe amb una parella, menys sola. L’home era el que podia gaudir, la femella no.

Avui en dia, els sexòlegs i els metges recomanen la masturbació, ja que es una forma natural d’obtenir plaer un mateix. Però segueix sent un tabú important en la nostra societat, en els anys 60 i 70 era una depravació parlar d’això, sobretot en les dones. Aquesta mala visió no és cap novetat, sinó que des de l’origen del cristianisme que  creu que tots aquells actes sexuals que no tenen una finalitat de procreació han de ser castigats. Aquesta idea es veu reflectida en la Bíblia. Prové d’Onan, un personatge biblíc que després de la mort del seu germà, va ser ordenat per les divinitats a tenir relacions sexuals amb la seva cunyada. Onan, per no deixar-la embarassada, va expulsar el semen fora de la vagina de la vídua i va ser castigat perquè va ser el primer cas que es va donar d’un mètode anticonceptiu. Per tant, l’onanisme o masturbació era un acte sexual que durant moltes dècades va tenir una forta repressió per la religió. Era tant l’odi, que es arribar a dir que tot aquell que es masturbés podria arribar a patir malalties com l’Oligofrènia i demències, cardiopaties, malenconia, histèria, ceguesa, impotència, esterilitat, tuberculosi o calvície. Pitjors eren els càstigs, si un individu havia sigut enxampat practicant l’onanisme, aquest podia ser lligat amb sogues o cadenes, també podia ser cremat de les mans perquè no es toqués mai més, els cinturons de castedat o fins i tot, mutilacions dels genitals.

Les generacions posteriors a les dels anys 60 i 70 i els jovents d’avui dia són més liberals amb aquest concepte, comença a ser bastant acceptat, encara que la religió segueix sent una gran influència i el procés d’acceptació és costós. Està clar que tots aquests símptomes perjudicials arran de la masturbació no són més que invencions que es van utilitzar en el seu moment per a que aquest concepte fos temut.

Un pensament sobre “La masturbació

  1. La masturbación parece ser que siempre fue la misma, ya que como se relata, desde tiempos inmemoriales la mujer por ejemplo ya usaba juguetes sexuales para estimular el placer.
    Al mismo tiempo la masturbación en cada época, siempre fue mal vista al mismo tiempo que bien vista ya que cada uno seguía una religión y esta en uno mismo aceptarla o no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *