L’avortament

La paraula avortament prové del llatí abortus o aborsus i és una pràctica que consisteix en provocar la mort biològica de l’embrió mentre es duu la seva època de gestació. Podem distingir dos tipus d’avortament el natural o espontani i el provocat. D’una banda avortament espontani es presenta de manera natural o és provocat per algun accident. D’altra banda l’avortament provocat consisteix en produir la mort biològica de l’embrió per ser eliminat posteriorment. Es pot dur a terme amb o sense assistència mèdica.

Hi ha un gran debat, per qüestions morals, ètiques i religioses, sobre l’avortament provocat. La societat està dividida en la que respecta aquesta qüestió, d’una banda es considera un dret i d’altra es considera un delicte.

A l’Antiga Roma les dones eren lliures d’avortar sempre i quan el pater familias ho consentís. Cal dir que per als romans l’embrió no es considerava persona per tant l’avort no es considerava un homicidi, ja que el nadó encara no havia nascut. Cal dir que per ser considerat persona l’individu havia de complir tres requisits: el cos del nen havia d’estar completament separat del cos de la mare, havia d’emetre qualsevol moviment o so i tenir forma humana.
Més tard es va donar una baixa natalitat a Roma, i per aquest motiu August va obligar als homes a concebre matrimoni i a tenir descendència, i durant l’època imperial l’avortament va passar a considerar-se un delicte contra l’home que el priva de la descendència.

En tot cas, l’avortament va estar una pràctica inicialment acceptada en l’àmbit legal a l’Antiga Roma i més tard va passar a considerar-se un homicidi i, per tant, un dilecte.
Molts pensadors de l’època com Plató, Sòcrates o Aristòtil donaven suport obertament la pràctica de l’avortament.
El gran autor Ovidi també va escriure sobre l’avortament dient el següent:
Nunc uterum vitiat quae vult formosa videri, Raraque, in hoc aevo, est quae velit esse parens.” Que podem traduir de la següent manera: “Ara corromp el seu ventre la que es vol veure bella, i és rara, en aquesta època, la que vol ser mare.”

Pel que fa als anys 60, com ja hem dit, la societat estava generalment molt influenciada per la religió catòlica. Aquesta rebutja completament la pràctica de l’avortament. A la Didaké o Didajé (forma curta de “L’ensenyament del Senyor dels gentils pels dotze apòstols”), en grec Διδαχὴ, diu: “No mataràs el nen per avortament  ni mataràs el que neix”. Al nostre país estava prohibida aquesta pràctica i socialment estava molt mal vista.

Actualment i des de l’any 1985 està permesa aquesta pràctica al nostre país. Tot i això hi ha un gran debat que separa dues bandes que, com ja he dit, el consideren un dret o un delicte.

Per tant, podem concloure que ni a l’Antiga Roma, ni als anys 60, ni en l’actualitat, hi ha hagut una clara opinió que unifiqués el pensament de tota la societat. Aquesta diversitat d’opinions  ve donada per l’ètica, la moral i la religió de cada individu.

Un pensament sobre “L’avortament

  1. L’avortament és la interrupció del desenvolupament del fetus durant l’embaràs.
    La paraula avortament prové del llatí abortus, que aquesta a la seva vegada deriva del terme aborior “morir”.

    Existeixen diversos tipus d’avortaments:

    Avortament natural: aquest passa quan el fetus es perd per causes naturals.
    Avortament induït: aquest, en canvi, és provocat, és a dir, amb l’objectiu d’eliminar el fetus, ja sigui amb assistència medica o sense ella.

    En l’època d’Ovidi l’avortament degué ser molt estès ja que va escriure referint-se a les classes superiors:

    Nunc uterum vitiat quae vult formosa videri, raraque,
    in hoc aevo, est quae velit esse parens.
    “Ara corromp el seu ventre la qui vol veure’s hermosa, i és rara,
    en aquesta època, la que vol ser mare”.

    La llei Cornelia promulgada pel dictador Luci Corneli Sul·la prohibia les pràctiques abortives, l’emperador August preocupat per la baixa natalitat de la seva època va prendre mesures per obligar als joves a casar-se i d’aquesta manera també va prohibir l’ús de mètodes anticonceptius i l’avortament.

    Les mesures contra el avortament tenien dos objectius diferents: per una part l’equilibri demogràfic, ja que aquestes lleis van coincidir amb la baixa natalitat a Roma. Per una altre, l’avortament era considerat com un delicte que es comet contra l’home per privar-li de la seva descendència.

    Al cap del tems va començar a ser qualificat com a homicidi.

    Abans i ara sempre haurà la baralla entre la gent que ho veu molt malament i anti-moral, i la gent que troba que la donà pot decidir el que vulgui amb el seu cos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada