Conclusions

Com a conclusió de la nostra recerca sobre el sexe a Roma i a l’actualitat, ens agradaria dir que hem trobat molts aspectes en els quals ens assemblem als romans; però d’altres en què  ens diferenciem.

Primer de tot, a la visita que vam fer a l’exposició del museu de Gavà, que va ser el punt de partida del nostre treball de recerca, vam començar a adonar-nos d’algunes semblances i alhora d’algunes diferències entre la societat romana i l’actual.

En referència al matrimoni, ens hem adonat que s’assemblava bastant al matrimoni dels anys 60, mogut més per un interès econòmic o social que el matrimoni actual, fruit de l’amor.

Respecte a la seducció, els romans es prenien la seducció com un art, un joc, una habilitat que es podia anar millorant i perfeccionant. Es prenien seriosament aquest art, fins a tal punt que l’autor Ovidi va crear Ars Amatoria, per ajudar a tots i totes aquelles persones que vulguin seguir els millors consells per aprendre a seduir.
En comparació en l’actualitat, la seducció ha decaigut, ara no ens prenem la seducció com un art, tot i això, la seducció ha tingut un paper molt important durant els anys 60 o la seducció digital de l’actualitat, ja que tenir aquest “do” podia i pot obrir portes per conèixer determinades persones.

Alguns exemples de seductores que no pertanyin a l’època romana ni a l’actual poden ser Marilyn Monroe o Mata Hari i, per exemple, un home dels nostres temps que segur que tots coneixem i que també ha destacat pels seus dots de seducció és Silvio Berlusconi.

Pel que fa a les pràctiques sexuals, moltes d’elles, com per exemple el cunnilingus o la fel·lació, han estat acceptades actualment des dels anys 60, per la societat, com una pràctica sexual més per rebre plaer i gaudir, això no vol dir que tothom la practiqui, sinó que al contrari que els romans, ja no es considerava un acte de degradació social.
Tot i això, sabem que hi ha una gran influencia per part de l’església catòlica que considera aquestes practiques innecessàries, ja que no serveixen per procrear.

A l’època romana, no estaven prohibides aquestes pràctiques però com ja hem esmentat hi havia una sèrie de normes o condicions per dur-les a terme. Si parlem de la masturbació, aleshores, trobem grans semblances entre l’opinió de l’època romana i la dels anys 60, ja que ambdues societats opinaven que dur a terme aquest acte era un malbaratament de vides, és a dir, significava la pèrdua de possible descendència.

La zoofília, en canvi, no és acceptada ni en l’actualitat ni als anys 60 tot el contrari a l’època romana on es duia a terme aquesta pràctica per, fins i tot, fer animacions al circ.

Si parlem de mètodes anticonceptius, tant en l’època romana com en els anys 60 com en l’actualitat, l’ús del preservatiu sempre ha estat present. Sempre hi ha hagut gent que volia practicar el sexe sense tenir descendència, per tant, sempre s’han buscat mètodes per prevenir l’embaràs i a més prevenir les malalties de transmissió sexual.

Tot i això, si ho raonem, l’ús del preservatiu anava en contra de la moral romana, que volia procrear i tenir descendència. També l’ús del preservatiu va en contra de la moral catòlica, per tant, als anys 60 l’ús del preservatiu era més limitat, per això les famílies solien ser més grans que actualment.

Quant a l’homosexualitat, a l’època romana era reconeguda com una orientació sexual més i totalment acceptable, sempre i quan quedessin clars els rols sumís-dominant.
En canvi, als anys 60 l’homosexualitat no estava ben vista, la ja esmentada religió catòlica va ser un gran motiu pel qual socialment no estigués ben vista aquesta orientació. Actualment, sabem que després de moltes reivindicacions per part del col·lectiu gai, aquesta orientació sexual ha estat normalitzada, és a dir, acceptada per la societat com el fet de ser heterosexual.

La prostitució és un tema força interessant. Els romans vivien la prostitució com un treball més. Estava totalment regulada, les prostitutes pagaven els seus impostos i a més la seva renda formava una part significativa dels impostos de l’estat. Ni actualment ni als anys 60, es va arribar o s’ha arribat mai a acceptar la prostitució com a treball normal.
S’ha considerat una degradació per a la dona i s’ha justificat la prohibició d’exercir-la dient que vulnera els seus drets com a dona ciutadana.

Pel que fa a l’avortament, ha estat sempre una pràctica en disputa amb les lleis morals, ètiques i religioses de cada societat. A l’època romana, es va acceptar i prohibir durant cert temps, als anys 60 estava prohibit i, a l’actualitat, es permet dur a terme aquesta pràctica sempre que estigui justificada sota unes condicions imposades per l’organisme adient.

Per tant, podem concloure que no és del tot cert que els romans vivien la seva sexualitat d’una manera més lliure i sense tabús. Ells també tenien les seves pròpies normes i condicions per dur a terme determinades pràctiques sexuals o tenir determinades orientacions sexuals. Cada individu podia fer el que volgués però mai no sortint-se dels paràmetres marcats per la societat, sinó es corria el risc de ser degradat socialment, i posicionar-se, socialment, al nivell d’un esclau.

Creiem que en l’actualitat som més lliures que als anys 60 i menys que a l’època romana, però avui en dia les prohibicions no existeixen, cadascú pot fer el que vulgui sexualment parlant, sempre que no faci mal a ningú. L’individu que dugui a terme determinades pràctiques sexuals moralment dolentes no serà jutjat a menys que sigui descobert, i en aquest cas, no podrà ser castigat perquè tothom és lliure. Tot i això, hom no es allibera de ser jutjat socialment, encara que existeixi la zoofília i no hi hagi pena pel que la practiqui, practicar-la i no avergonyir-se de fer-ho  pot portar a perdre el treball, per exemple, o perdre el respecte i orgull que cadascú ha de tenir.

Un pensament sobre “Conclusions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada