Príap

Príap era una divinitat de l’Antiga Grècia però també de l’Antiga Roma, fill de Bacus i Venus, va ser condemnat per Hera a ser lleig i amb uns genitals extremadament enormes.
Aquest fet va succeir perquè la seva mare, Venus, va ser infidel a Bacus durant l’expedició a l’Índia d’aquest. Quan ell va tornar a la seva terra, la dea va deixar les infidelitats de banda i es va centrar en Bacus, però el va abandonar de nou i se’n va anar per a parir en Príap.
Aleshores, va ser quan Hera va atribuir aquestes característiques al nadó.

Príap representa la fertilitat i sempre va acompanyat del seu enorme fal·lus, que moltes vegades es visualitza en pintures o frescos de Pompeia amb algun objecte que sosté aquell gegant penis. Aquest ser mitològic es basava en la fertilitat tant en vegetació com en animals relacionats amb el camp, animals ramaders. Per això, apareix venerat com a protector d’animals com cabres o ovelles.

En l’Antiga Roma, els habitants que vivien al camp, tenien una petita representació de Príap per a garantir una bona collita. Òbviament, aquesta petita representació anava acompanyada d’un enorme genital masculí, tal com ell era. No només era gran, sinó que estava en erecció constant, és a dir, es posa dur.

Actualment, hi ha un concepte anomenat priapisme, com bé diu el nom, prové d’aquest déu i aquesta paraula s’utilitza quan l’home pateix un fort dolor nociu, així doncs, sense cap estimulació de caràcter sexual i el penis no retorna al seu estat flàccid com Príap, que sempre el tenia empalmat.
Dintre d’aquest problema que necessita assistència mèdica immediata, trobem dues classes de priapisme, el d’alt flux i el de baix flux.

A més, era bastant usual que la mateixa nit que una parella de romans hagués contret matrimoni, fes l’amor. Si la recent muller no veia que el seu marit no estava capacitat, aquesta agafava una figura de fusta del déu de la fertilitat i l’utilitzava com a consolador, ja que la representació de l’enorme fal·lus empinat, feia que la dona pogués gaudir de la nit i com que es tractava d’una representació d’una divinitat, estava ben vist.

Fitxer:Priapus Fresco.jpg“Príap”, fresc de Pompeia.

Un pensament sobre “Príap

  1. Príapo es un dios menor rústico de la fertilidad, tanto de la vegetación como de todos los animales relacionados con la vida agrícola, y un personaje puramente fálico. Era adorado como protector de los rebaños de cabras y ovejas, de las abejas, del vino, de los productos de la huerta e incluso de la pesca.
    Es muy conocido en la mitología romana por su gran miembro inferior.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *