Bacus

Dionís o Bacus pels romans,  és el déu  que està relacionat amb el vi.  També s’atribueix a la bogeria (que en part, si beus molt vi, proporciona bogeria que és estar begut) i a la festa.
Per tant, tot al contrari de la calma, serenitat i ordre.  Es diu que era alegre i divertit com la pròpia festa però dolent i sense escrúpols quan s’enfada.

Déu dominat per la passió sexual amb nimfes d’entre altres, aquesta passió es deixava veure quan estava en les grans festivitats que organitzava. Igual que Júpiter i Venus,  el concepte fidelitat no l’aplicava en el matrimoni.

File:Michelangelo Caravaggio 007.jpg

“Baco” de Caravaggio el 1598.

De fet, els romans practicaven sexe a gran escala en les Bacanals, festes que duraven més d’un dia i estaven dedicades a Bacus. Bàsicament es feien orgies, és a dir, moltes persones juntes fent diferents pràctiques sexuals.

Sarcòfag romà amb escena de culte dionísiac, Museo Archeologico (Nàpols)

Un pensament sobre “Bacus

  1. Dionis es el dios de la vendimia y el vino, inspirador de la locura ritual y el éxtasis, y un personaje importante de la mitología romana, como hijo del dios principal Júpiter. Aunque los orígenes geográficos de su culto son desconocidos, casi todas las tragedias lo presentan como extranjero
    Fue también conocido por los romanos como Baco (del griego antiguo Βάκχος Bakkhos) y el frenesí que inducía, bakchei.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *