Ars Amandi a Catalunya Ràdio

 

En el programa Mil i una nits  de Catalunya Ràdio, es va dedicar un programa al sexe a l’antiga Roma amb el títol d'”Ars Amandi“, precisament així es diu el llibre  on Ovidi recull els consells per seduir i estimar.
En aquest programa radiofònic, hi va ser convidada la historiadora Margarita Abras
del Museu de Badalona, que per cert, la vam conèixer en persona quan ens va concedir una entrevista per al nostre treball de recerca.

S’introdueix l’entrevista parlant de l’exposició a Gavà realitzada anteriorment, així donant pas a la convidada. Ella mateixa ens parla de la importància que donaven els romans als objectes sexuals com el fal·lus (penis) d’amulet, també elements decoratius de casa com llànties o pintures que actualment seria una bogeria per a nosaltres tot i que vivim en una societat liberal.

Que actualment el sexe estigui més ben vist, en part és gràcies als mitjans de comunicació com la ràdio o la televisió, però en els museus encara no s’havia pogut tastar una exposició explícita d’aquest i Arqueoxarxa ho ha aconseguit.

Maria de la Pau Janer, periodista i dirigent del programa, fa una sèrie de preguntes que condueixen a respostes força interessants. Entre aquestes qüestions formulades, l’entrevistada ens diu que les figures grans o no van costar molt de transportar o directament no es van traslladar al museu com el Príap.

Joaquim, un altre convidat, també intervé i comença explicant que els canvis culturals poden ser apoteòsics i Adolf, un altre col·laborador, segueix el tema dient que dos tipus de sexe: elitista i comú. Generalment, el sexe que s’explica en textos són de persones d’elit, és a dir, d’una classe social elevada. Així doncs, són fragments elitistes, no representen la societat, només un percentatge molt reduït.
Per tant, hi ha la possibilitat que la majoria de la població no tingués un sexe tan explícit com es representa en pintures o escrits.

També es comenta que actualment hi ha més variació sexual que en l’Antiga Roma, no obstant això, feien orgies i bacanals d’entre altres. A més, no tot eren llibertats en aquest àmbit, per exemple, fer el coit anal era una absoluta depravació i fins i tot, estava perseguida amb grans penes i l’homosexualitat femenina també. Sense comptar amb els cunnilingus que era una pràctica sexual on l’home es rebaixava a donar plaer a la dona.
En aquesta tertúlia, arriben a la conclusió que els romans eren menys liberals que la societat actual perquè si no eres patrici (romà d’alt estatus), no tenies les mateixes possibilitats de llibertat sexual d’anar a prostíbuls entre d’altres com els rics.
Avui dia, generalment, tothom pot fer el que vulgui respecte a aquest tema.

Tornant al principi, Margarita Abras explica les tres grans branques de l’exposició de Gavà. La més important és la branca on trobem totes les figures, la segona branca és la representació dels frescs de Pompeia i l’última i també important com totes, els textos.

Parlant de textos, s’afegeix un traductor anomenat Sergi Grau a través de la línia telefònica, parla d’Ovidi i els seus consells de seducció i del catàleg (irònicament) de postures al llit que es poden practicar.
Les sàtires d’Horaci són bastant venerades pels romans perquè parlava una mica de tot sempre amb tons irònics i Plaute utilitza el la comèdia en el teatre per a tractar temes relacionats amb els diners o amb les dones. Per tant, al públic patrici li agradava fer broma amb el sexe.
Sant Agustí, un altre escriptor però d’una època posterior, redacta sobre prostitutes i encara es pot veure reflectit el pensament romà abans del cristianisme. Pensava que la prostitució era un bé, un servei públic com qualsevol altre.

Parlant de pensaments, els romans creien que si el semen d’un amant es barrejava amb la sang d’una casada, els futurs fills d’aquesta, sortirien contaminats. Per això, les dones no podien anar soles pel carrer ni beure vi.

Els romans erotitzaven a casa seva amb la decoració que s’ha esmentat abans, però actualment erotitzem en la publicitat per atraure el personal.

Acaben concloent el debat dient que com la nostra societat, cap en la història de la humanitat ha sigut tan liberal com ho és.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada