Mostra totes les entrades de bergelalmacruz

La prostitució

Podem definir la prostitució com l’acte de participar a activitats sexuals o fer el sexe a canvi de diners o béns econòmics. La prostitució pot ser tant heterosexual com homosexualDiuen que la prostitució és l’ofici més antic de la història.

La prostitució a la Roma clàssica era entesa com un bé social i necessari.

Aquesta s’exercia als lupanars (prostíbuls). La paraula lupanar, sorgeix a Roma, prové del terme “lupa lupae”, lloba, i serveix per designar a les dones que es dediquen a la prostitució. Potser l’encarregada d’amamantar als bessons Ròmul i Rem era prostituta en comptes d’una lloba. A Pompeia hi havia el lupanar més conegut i ben conservat, una companya va fer un article sobre aquest present al bloc Aracne Fila i Fila.

Com a treball acceptat i regulat, les prostitutes havien de pagar els seus impostos. Aquests impostos formaven una significativa part dels impostos de l’Estat.

coins-9[2]--478x270

Les prostitutes duien a terme activitats sexuals tabús de l’època o degradants per a qualsevol altre ciutadà, com la fel·lació, i en el cas dels homes com el cunnilingus o la submissió. Aquests homes que es prostituïen s’anomenaven luperci.

Encara que la prostitució estigués reconeguda com un ofici més i acceptada, ser prostituta o prostitut t’abstenia de determinats drets dels quals gaudien els ciutadans, com per exemple votar.

Pel que fa als anys 60 i a l’actualitat, a Espanya, la prostitució ha estat considerat un ofici en certa manera “humiliant” i considerat degradant per qualsevol dels dos gèneres que la practiqui. Aquest ofici, a diferència de l’època romana, està prohibit per l’estat.

Moltes prostitutes, volen que el seu ofici és reguli, per tenir seguretat social i gaudir de drets que tots els oficis tenen. Moltes d’elles defensen la seva regulació dient que estan exposada a tot tipus de maltractaments i vexacions.

Valoració personal

Alma Bergel: La veritat és que m’ha resultat un plaer fer aquest treball. El sexe és un tema que crida molt l’atenció i quan vaig anar a l’exposició del sexe a Roma, em vaig sorprendre veient totes les diferències i semblances que tenien els romans amb nosaltres.

El problema més important que vam tenir, en la meva opinió, va ser trobar aquella informació que fos certa, ja que hi havia molta cosa a internet sobre el sexe a Roma, però molta informació estava equivocada, o no pertanyia a l’època en la qual estàvem interessades. Sempre cal anar a les fonts: els textos escrits en llatí i les obres d’art (pintures parietals, escultures, mosaics, llànties…)

La veritat és que un cop hàgim presentat aquest treball al tribunal, m’agradaria que el bloc no es quedés aquí, i que continués creixent, ja que hi ha moltíssima informació, textos, objectes sexuals, imatges, etc, que m’agradaria poder mostrar a tothom.

Paula Franco: Estic molt orgullosa de fer el bloc sobre el “Sexe a Roma” perquè  proporciona una informació explícita sobre un tema que per a determinades persones és tabú.

Crec que si l’ésser humà no hagués viscut una època on el poder absolut el tenia la religió i l’església, no veuríem malament totes les pràctiques i conductes sexuals que en l’Antiga Roma  estaven acceptades.
Jo sóc la primera que fent recerca, depenent del que llegia m’impactava bastant com la zoofília, però també penso que tot el que feien no ho puc jutjar com a malalties sexuals o com a una societat depravada perquè és una cultura diferent i tot el que feien tenia una justificació.

A més, igual que la societat actual segueix estan influenciada per la religió, que per cert, tenim un patró de castedat i bondat com la Verge Maria i Jesús, els ciutadans i ciutadanes de Roma estaven influenciats per déus molt humanitzats: bons, divertits, perversos, tafaners, envejosos, etc. I com no, el sexe hi apareix i de fet, existien festes sexuals dedicades a determinades divinitats com Bacus.

Per tant, pot ser, si no estiguéssim tan marcats pel cristianisme (en el nostre cas), hi ha  la possibilitat que tinguéssim una altra mentalitat sobre el sexe en general .

No pretenc influenciar  a cap persona, l’Alma tampoc és clar, però m’agradaria que tot aquell que es llegís els articles publicats, reflexionés, com jo ho he fet, i pensés si realment eren tan depravats com sembla.

Respecte el bloc, estic d’acord amb la meva companya, una vegada hem començat i veient que els resultats són satisfactoris, aquesta pàgina web no es pot quedar igual.

 

 

 

 

Ars Amandi i Cinquanta ombres d’en Grey

baixa (1)

L’estiu del 2012 es va publicar la primera edició en castellà d’un llibre que canviaria la manera de pensar i de viure el sexe en moltes dones.

Va haver-hi una temporada en la qual anés per o anés, al tren, a la cafeteria o fins i tot a l’escola veia a moltíssima gent, majoritàriament dones, amb un llibre que en poc temps s’havia convertit en Best Seller mundial establint el rècord com l’edició de butxaca de vendes més ràpida de tots els temps, superant a la sèrie de Harry Potter. Jo encara desconeixia, fins i tot, el títol d’aquella novel·la, fins que un dia una amiga la va portar a l’escola. No vaig trigar gens a preguntar-li què tenia aquell llibre que enganxava a tantes dones. No va voler contestar-me i va deixar-me’l perquè m’adonés per mi mateixa de quina temàtica atreia tant al públic femení. Com ja era de sospitar, era el sexe el que va enlluernar a tantes ments.

Cinquanta ombres d’en Grey és una novel·la eròtica publicada l’any 2011 i escrita per l’autora E.L.James. La novel·la està narrada en gran mesura a Seattle (Estats Units).

L’argument es basa en descriure la relació entre la jove Anastasia Steele, recent graduada de la universitat, i Christian Grey, un jove empresari multimilionari. El que més destaca de la novel·la són les seves escenes explícitament eròtiques, amb elements de pràctiques sexuals que criden l’atenció de qualsevol, com per exemple el bondage, la disciplina, el sadisme i el masoquisme i la dominació i submissió, BDSM.

El llibre és fàcil de llegir, i no es considera literatura com a art però aquesta novel·la ha tingut molt resó, ja que l’autora aconsegueix detallar escenes eròtiques molt explícites sense que faci falta la censura de les mateixes.

D’una banda, Ovidi amb la seva obra literària Ars Amatoria va donar molts bons consells sobre com practicar sexe, i va plasmar moltes escenes pujades de to que no van deixar indiferent a ningú. Molta gent, tant homes com dones, van seguir els seus consells sobre com fer l’amor i sobre com gaudir fent-lo fossis home o dona.
Aleshores, podem dir que Cinquanta ombres de Grey té algunes característiques similars a l’Ars Amatoria d’Ovidi. Igual que Ovidi però de manera indirecta, l’autora d’aquest llibre dóna consells i claus a les dones i homes que el llegeixin per gaudir d’una manera nova i diferent del sexe. Ens diu, per mitjà dels personatges, que potser al principi tindrem por de dur a terme aquestes pràctiques noves i normalment no usades, però assegura que gaudirem des del primer moment en què ens deixem portar.                                                                                                                                                   A part de tenir una bona crítica per part de sexòlegs i diverses parelles o simplement lectores, aquesta trilogia ha rebut més d’una crítica per part de grans escriptors com Stephen King. També el diari El Mundo fa una crítica del llibre, dient que 50 ombres d’en Grey “contribueix a perpetuar el problema de la violència de gènere”. Al diari El País podem llegir diferents crítiques de lectores, positives i negatives.

També coneixem el cas d’una noia de 28 anys que va morir assassinada en mans de la seva parella de 31 anys. Ambdós van estar d’acord en duur a terme les pràctiques sexuals presents al llibre i finalment, la jove, després de ser colpejada 123 vegades amb un pal va morir. Aquí podem llegir un artícle on s’explica el succés.

Per tant, podem concloure que Ovidi va fer una espècie de “manual” de la seducció i de com gaudir del sexe, en canvi, E.L.James ens explica la història de dos amants que viuen la sexualitat d’una manera diferent i, tot i això, sembla que s’ho passen millor que qualsevol altre. Ambdós ens volen ensenyar i aconsellar sobre la sexualitat i ambdós autors s’han atrevit a sortir dels convencionalismes típics i escriure sobre un tema del qual no s’ha escrit suficient. El que molts lectors han apreciat d’aquestes dues obres, és la manera tan oberta que tenen de parlar sobre sexe i aconsellar sobre com mantenir determinades pràctiques sexuals, intentant que siguin el més plaents possible. Potser, abans de publicar-lo, mai s’arribarien a imaginar el resó que va comportar o que ha comportat haver-los escrit.

Ars Amatoria d’Ovidi i els frescos de Pompeia

L’ Ars Amandi o Ars Amatoria és un poema didàctic escrit pel poeta llatí Ovidi. El poema es divideix en tres llibres o cants. Es diu que és un poema didàctic perquè aquest pretén ensenyar l’art de seduir i dóna consells sobre com hem de comportar-nos dins de la vida en parella.

Al primer llibre comença introduint-nos fent una definició del concepte d’art. Seguidament l’autor ens explica  on trobar les dones, és a dir, els millors llocs per anar de “cacera”. Tot seguit, se’ns mostra com s’ha de seduir una dona.

A continuació, al segon llibre, ens explica com mantenir l’amor de la dona seduïda, per aquest motiu convoca la deessa Venus, el seu fill Cupido i la musa Èrato, i ens explica, quan parla de les ales de l’amor, l’episodi de Dèdal i Ícar. Seguidament Ovidi ens enumera les qualitats que ha de presentar l’home.

Al tercer i últim llibre comença amb una reflexió sobre la conveniència d’instruir les dones en l’art de l’amor. Tot seguit alaba les dones pel seu amor apassionat, molt més que el dels homes. Després dóna uns consells sobre l’aparença externa i sobre petites arts que aquestes han de dominar com són riure, plorar, parlar, ballar, etc.

També, com al llibre I, enumera els llocs on anar de cacera, que són els mateixos que per als homes. Finalment l’autor ens adverteix del perill de la gelosia, exemplificant-ho amb el mite de Cèfal i Procris. Com a punt i final, Ovidi demana a les dones que també el reconeguin com a mestre en l’art de l’amor.

El cas és que a la ciutat romana de Pompeia, hi trobem pintures parietals  l’origen dels quals és el poema d’Ovidi Ars Amatoria. Ovidi, no només aconsella que s’adopti la postura adequada per fer l’amor segons les virtuts físiques que posseeix la dona, sinó que, a més, dóna indicacions concretes per a això. 

A continuació, mostrarem els principals frescos eròtics de Pompeia acompanyats de les citacions d’Ars Amandi més adients. 

quae facie praesignis erit, resupina iaceto: 

(Ars amandi III 773)

“Aquella que tingui la cara bonica, que jegui cara amunt”. 

 

spectentur tergo, quis sua terga placent.

(Ars amandi III 774)

“Han de deixar que les vegin d’esquena aquelles que estan orgulloses de la seva esquena”.

File:Pompeya Erotica2.jpg

Milanion umeris Atalantes crura ferebat:
si bona sunt, hoc sunt accipienda modo.

(Ars amandi III 775-76)

“Milanió portava sobre les espatlles les cames d’Atlanta: si les teves són boniques, les has mostrar de la mateixa manera”. 

Pompeya-Casa de los Vetii

parva vehatur equo.

(Ars amandi III 777)

“La que és petita, que munti a cavall”.

Pompei-casa-dei-vetti-VII-15-1-habitacion-x-pared-este-anarkasis (1)


strata premat genibus, paulum cervice reflexa, 
femina per longum conspicienda latus. 

(Ars amandi III 779-80)

“Poseu-vos de genolls sobre el llit flexionant suaument
el cap enrere la dona que destaqui per l’esveltesa de les seves corbes”. 

1Pompei-casa-IX-5-entradas-14a16-habitacion-f-pared-sur-anarkasis

cui femur est iuvenale, carent quoque pectora menda,  stet vir, in obliquo fusa sit ipsa toro. 

(Ars amandi III 781-82 )

“Si les cuixes de la dona són juvenils i els pits no tenen cap defecte, l’home s’estarà dret i ella s’ajaurà en un llit inclinat”.

tu quoque, cui rugis uterum Lucina notavit, 
ut celer aversis utere Parthus equis.

(Ars amandi III 785-86)

“També tu, a qui Lucina, ha marcat el ventre amb estries, cavalca d’esquena, com el veloç part”. 

mille modi veneris; simplex minimique laboris, 

cum iacet in dextrum semisupina latus. 

(Ars amandi III 787-88)

“Hi ha mil maneres de fer l’amor, la més senzilla i que requereix menys esforç és quan la dona jeu de costat sobre el flanc dret”.

 

Conclusions

Com a conclusió de la nostra recerca sobre el sexe a Roma i a l’actualitat, ens agradaria dir que hem trobat molts aspectes en els quals ens assemblem als romans; però d’altres en què  ens diferenciem.

Primer de tot, a la visita que vam fer a l’exposició del museu de Gavà, que va ser el punt de partida del nostre treball de recerca, vam començar a adonar-nos d’algunes semblances i alhora d’algunes diferències entre la societat romana i l’actual.

En referència al matrimoni, ens hem adonat que s’assemblava bastant al matrimoni dels anys 60, mogut més per un interès econòmic o social que el matrimoni actual, fruit de l’amor.

Respecte a la seducció, els romans es prenien la seducció com un art, un joc, una habilitat que es podia anar millorant i perfeccionant. Es prenien seriosament aquest art, fins a tal punt que l’autor Ovidi va crear Ars Amatoria, per ajudar a tots i totes aquelles persones que vulguin seguir els millors consells per aprendre a seduir.
En comparació en l’actualitat, la seducció ha decaigut, ara no ens prenem la seducció com un art, tot i això, la seducció ha tingut un paper molt important durant els anys 60 o la seducció digital de l’actualitat, ja que tenir aquest “do” podia i pot obrir portes per conèixer determinades persones.

Alguns exemples de seductores que no pertanyin a l’època romana ni a l’actual poden ser Marilyn Monroe o Mata Hari i, per exemple, un home dels nostres temps que segur que tots coneixem i que també ha destacat pels seus dots de seducció és Silvio Berlusconi.

Pel que fa a les pràctiques sexuals, moltes d’elles, com per exemple el cunnilingus o la fel·lació, han estat acceptades actualment des dels anys 60, per la societat, com una pràctica sexual més per rebre plaer i gaudir, això no vol dir que tothom la practiqui, sinó que al contrari que els romans, ja no es considerava un acte de degradació social.
Tot i això, sabem que hi ha una gran influencia per part de l’església catòlica que considera aquestes practiques innecessàries, ja que no serveixen per procrear.

A l’època romana, no estaven prohibides aquestes pràctiques però com ja hem esmentat hi havia una sèrie de normes o condicions per dur-les a terme. Si parlem de la masturbació, aleshores, trobem grans semblances entre l’opinió de l’època romana i la dels anys 60, ja que ambdues societats opinaven que dur a terme aquest acte era un malbaratament de vides, és a dir, significava la pèrdua de possible descendència.

La zoofília, en canvi, no és acceptada ni en l’actualitat ni als anys 60 tot el contrari a l’època romana on es duia a terme aquesta pràctica per, fins i tot, fer animacions al circ.

Si parlem de mètodes anticonceptius, tant en l’època romana com en els anys 60 com en l’actualitat, l’ús del preservatiu sempre ha estat present. Sempre hi ha hagut gent que volia practicar el sexe sense tenir descendència, per tant, sempre s’han buscat mètodes per prevenir l’embaràs i a més prevenir les malalties de transmissió sexual.

Tot i això, si ho raonem, l’ús del preservatiu anava en contra de la moral romana, que volia procrear i tenir descendència. També l’ús del preservatiu va en contra de la moral catòlica, per tant, als anys 60 l’ús del preservatiu era més limitat, per això les famílies solien ser més grans que actualment.

Quant a l’homosexualitat, a l’època romana era reconeguda com una orientació sexual més i totalment acceptable, sempre i quan quedessin clars els rols sumís-dominant.
En canvi, als anys 60 l’homosexualitat no estava ben vista, la ja esmentada religió catòlica va ser un gran motiu pel qual socialment no estigués ben vista aquesta orientació. Actualment, sabem que després de moltes reivindicacions per part del col·lectiu gai, aquesta orientació sexual ha estat normalitzada, és a dir, acceptada per la societat com el fet de ser heterosexual.

La prostitució és un tema força interessant. Els romans vivien la prostitució com un treball més. Estava totalment regulada, les prostitutes pagaven els seus impostos i a més la seva renda formava una part significativa dels impostos de l’estat. Ni actualment ni als anys 60, es va arribar o s’ha arribat mai a acceptar la prostitució com a treball normal.
S’ha considerat una degradació per a la dona i s’ha justificat la prohibició d’exercir-la dient que vulnera els seus drets com a dona ciutadana.

Pel que fa a l’avortament, ha estat sempre una pràctica en disputa amb les lleis morals, ètiques i religioses de cada societat. A l’època romana, es va acceptar i prohibir durant cert temps, als anys 60 estava prohibit i, a l’actualitat, es permet dur a terme aquesta pràctica sempre que estigui justificada sota unes condicions imposades per l’organisme adient.

Per tant, podem concloure que no és del tot cert que els romans vivien la seva sexualitat d’una manera més lliure i sense tabús. Ells també tenien les seves pròpies normes i condicions per dur a terme determinades pràctiques sexuals o tenir determinades orientacions sexuals. Cada individu podia fer el que volgués però mai no sortint-se dels paràmetres marcats per la societat, sinó es corria el risc de ser degradat socialment, i posicionar-se, socialment, al nivell d’un esclau.

Creiem que en l’actualitat som més lliures que als anys 60 i menys que a l’època romana, però avui en dia les prohibicions no existeixen, cadascú pot fer el que vulgui sexualment parlant, sempre que no faci mal a ningú. L’individu que dugui a terme determinades pràctiques sexuals moralment dolentes no serà jutjat a menys que sigui descobert, i en aquest cas, no podrà ser castigat perquè tothom és lliure. Tot i això, hom no es allibera de ser jutjat socialment, encara que existeixi la zoofília i no hi hagi pena pel que la practiqui, practicar-la i no avergonyir-se de fer-ho  pot portar a perdre el treball, per exemple, o perdre el respecte i orgull que cadascú ha de tenir.

Introducció

Primer de tot ens agradaria dir que El sexe a Roma no va ser la nostra primera elecció com a tema per elaborar el treball de recerca. A final de curs vam escollir com a tema la pervivència de la mitologia grega a la literatura, ja que ens agrada molt llegir i la mitologia grega. El cas és que ens vam adonar que grans autors escrivien i utilitzaven com a referents per crear les seves obres la mitologia clàssica i això ens va cridar l’atenció, fins a tal punt que vam decidir intentar mostrar la pervivència que hi havia a moltes obres conegudes respecte a la mitologia grega.

Tot i això, a l’hora d’elaborar el treball, ens va costar molt trobar un fil que ho enllacés tot i vam decidir fer un canvi de tema. De totes maneres, el bloc que vam obrir continua obert es diu El Fil del mite grec. Hi ha dos programes de ràdio que vam fer aquest estiu i que pensàvem utilitzar com a part pràctica, però finalment s’ha quedat com un apunt més del bloc.

La idea de fer el treball sobre El sexe a Roma va sorgir de manera espontània. Jo, l’Alma Bergel, em vaig interessar molt per aquest tema quan vaig anar a la primera exposició del Sexe a Roma organitzada per Arqueoxarxa al museu de Badalona. Vaig fer un apunt al bloc Aracne Fila i Fila on vaig fer un article sobre els trets mes característics que vaig trobar a l’exposició, es diu Una Magna Celebratio remullada i alhora pujada de to!. El cas és que la meva companya Paula Franco es va interessar molt en el meu article i parlant vam decidir fer el treball sobre aquest tema que ens semblava molt interessant.

Una altra motivació per fer el treball sobre El sexe a Roma, va ser que sovint no veiem treballs com aquest i ens sembla que parlar de sexe sempre crida l’atenció a la gent, tot i això, ningú s’atreveix a dur a terme un treball com aquest.

Normalment la societat actual tendeix a pensar que els romans vivien la sexualitat d’una manera molt més oberta i sense tabús que l’actual. Sabem amb certesa que moltes pràctiques sexuals actuals no eren acceptades pels romans i també sabem que moltes pràctiques sexuals acceptades pels romans no ho són a l’actualitat o als anys 60. El que sabem o ens podem imaginar sense començar la investigació, és que en comparació als anys 60 la societat romana vivia la seva sexualitat d’una manera més lliure i oberta, amb menys complexes i prohibicions. En canvi a l’actualitat, si no fem la recerca, no sabem amb certesa si realment els romans tenien més o menys problemes a l’hora de dur a terme determinades pràctiques sexuals.