Mostra totes les entrades de bergelalmacruz

La fel·lació

La fel·lació del llatí fellatio, fellare que vol dir llepar, és una pràctica sexual de sexe oral que consisteix a estimular el penis amb els llavis i la llengua.

A l’Antiga roma la fel·lació era una pràctica sexual molt comú, també va influenciar a això el fet que Marcial la cités en moltes de les seves obres.

Els romans encara que no tinguessin res en contra d’aquesta pràctica imposaven una sèrie de normes en referència als rols que s’havien de seguir a l’hora de practicar aquest sexe oral.
El paper dominant i submís era molt important. El ciutadà mai havia de ser qui adoptés el paper submís a la fel·lació, és a dir, mai havia de ser ell qui practiqués el sexe oral.

En cas contrari, que un home ciutadà practiqués sexe oral adoptant el paper de submís, seria degradat socialment i es considerava que s’havia rebaixat més que si hagués estat penetrat per un home.

Als anys 60 la fel·lació estava socialment acceptada, és a dir, practicar-la no era res dolent, però tampoc era res del que s’havia de parlar. Era una pràctica acceptada però no de la qual es parlés amb normalitat, ja que, com ja hem esmentat, l’església catòlica va tenir una forta influència sobre aquesta generació i no aprovava pràctiques sexuals que no fossin exclusivament per procrear.

Actualment la fel·lació és reconeguda com una pràctica sexual totalment acceptable i generalment qui la practica no té inconvenients en admetre-ho, tot i això no és una pràctica que tothom dugui a terme, ja que és una opció sexual més i depèn dels gustos de cadascú.

Una dona fa una fel·lació a un home. Lucerna romana

La seducció

La seducció és un acte que es duu a terme amb la finalitat d’induir i persuadir a algú per començar una relació sobretot de caràcter sexual. La paraula seduir prové etimològicament de la paraula llatina seductio. Segons la voluntat del seductor, aquest actuarà de determinada manera amb la finalitat de modificar l’opinió o fer adoptar un determinat comportament a la persona que està sent seduïda. Podríem considerar que la seducció és un sinònim de filtreig perquè l’individu dóna curs als seus dots i habilitats de retòrica per conquerir a qui desitja.

Per començar, i com ja hem esmentat abans, els romans eren molt actius i gaudien lliurement de la seva sexualitat. Tot i això no vol dir que no tinguessin tabús o algunes restriccions en determinades pràctiques sexuals. En tot cas, a l’Antiga Roma, es prenien la seducció com un art, l’art de seduir, Ovidi a la seva obra Ars Amandi, plasma molt bé els mètodes i diferents consells que s’havien de seguir per poder gaudir d’una vida sexual plena i satisfactòria.  “Que no cessin les paraules suggeridores ni els dolços murmuris; que no faltin, mentre dura el joc, aquelles expressions pujades de to que us exciten”, va dir Ovidi plantejant la seducció com un món d’enganys i d’estratègies.

A part de grans autors com Ovidi, existeixen nombroses referències literàries que ens parlen de l’atracció física i la conducta ideal per fer possible la relació sexual i poder gaudir del plaer del sexe.

El culte a Venus, la deessa de la bellesa, l’amor i la fertilitat també forma part d’aquest recull de testimonis respecte a la seducció. A mes, la deessa Venus va ser identificada amb la passió i el plaer sense límits.

Podem veure reflectida una expressió de l’amor al segle I aC amb aquest fragment d’un poema de Catul:

Juvenci, si els teus ulls de dolça mel

em fos permès besar-los sense fre,

 fins a tres-cents mil cops els besaria,

 i no crec que arribés mai a tenir-ne

prou, encara que el feix dels meus petons

arribés a ésser espès com les espigues.

Pel que fa als anys 60 eren els homes qui seduïen les dones. La majoria d’ells es movien per algun interès econòmic o familiar, per tant, l’art de la seducció no estava present si no era amb aquests interessos, ja que l’interès principal de la seducció és arribar a mantenir relacions sexuals. Tenint en compte que als anys 60 les relacions sexuals en les dones s’iniciaven al matrimoni, el joc de la seducció era un filtreig entre sexes amb la finalitat d’atreure psicològicament i físicament al seduït però no amb la seguretat de consumar l’acte sexual.

A diferència de l’Antiga Roma i dels anys 60, actualment l’art de seduir no rep un paper tan significatiu com aleshores. Avui en dia no és necessària aquesta seducció i estratègies per anar al llit amb algú, ja que la mentalitat ha evolucionat notablement i tant homes com dones no esperen al matrimoni per tenir la seva primera relació sexual. Tot i això, no vol dir que no es doni importància a la seducció, ja que sense aquesta ni tansols hi hauria relacions, el cas és que ja no és necessària per dur a terme l’acte sexual.

 

Seduccio als frescos de Pompeia.
Seduccio als frescos de Pompeia.


L’avortament

La paraula avortament prové del llatí abortus o aborsus i és una pràctica que consisteix en provocar la mort biològica de l’embrió mentre es duu la seva època de gestació. Podem distingir dos tipus d’avortament el natural o espontani i el provocat. D’una banda avortament espontani es presenta de manera natural o és provocat per algun accident. D’altra banda l’avortament provocat consisteix en produir la mort biològica de l’embrió per ser eliminat posteriorment. Es pot dur a terme amb o sense assistència mèdica.

Hi ha un gran debat, per qüestions morals, ètiques i religioses, sobre l’avortament provocat. La societat està dividida en la que respecta aquesta qüestió, d’una banda es considera un dret i d’altra es considera un delicte.

A l’Antiga Roma les dones eren lliures d’avortar sempre i quan el pater familias ho consentís. Cal dir que per als romans l’embrió no es considerava persona per tant l’avort no es considerava un homicidi, ja que el nadó encara no havia nascut. Cal dir que per ser considerat persona l’individu havia de complir tres requisits: el cos del nen havia d’estar completament separat del cos de la mare, havia d’emetre qualsevol moviment o so i tenir forma humana.
Més tard es va donar una baixa natalitat a Roma, i per aquest motiu August va obligar als homes a concebre matrimoni i a tenir descendència, i durant l’època imperial l’avortament va passar a considerar-se un delicte contra l’home que el priva de la descendència.

En tot cas, l’avortament va estar una pràctica inicialment acceptada en l’àmbit legal a l’Antiga Roma i més tard va passar a considerar-se un homicidi i, per tant, un dilecte.
Molts pensadors de l’època com Plató, Sòcrates o Aristòtil donaven suport obertament la pràctica de l’avortament.
El gran autor Ovidi també va escriure sobre l’avortament dient el següent:
Nunc uterum vitiat quae vult formosa videri, Raraque, in hoc aevo, est quae velit esse parens.” Que podem traduir de la següent manera: “Ara corromp el seu ventre la que es vol veure bella, i és rara, en aquesta època, la que vol ser mare.”

Pel que fa als anys 60, com ja hem dit, la societat estava generalment molt influenciada per la religió catòlica. Aquesta rebutja completament la pràctica de l’avortament. A la Didaké o Didajé (forma curta de “L’ensenyament del Senyor dels gentils pels dotze apòstols”), en grec Διδαχὴ, diu: “No mataràs el nen per avortament  ni mataràs el que neix”. Al nostre país estava prohibida aquesta pràctica i socialment estava molt mal vista.

Actualment i des de l’any 1985 està permesa aquesta pràctica al nostre país. Tot i això hi ha un gran debat que separa dues bandes que, com ja he dit, el consideren un dret o un delicte.

Per tant, podem concloure que ni a l’Antiga Roma, ni als anys 60, ni en l’actualitat, hi ha hagut una clara opinió que unifiqués el pensament de tota la societat. Aquesta diversitat d’opinions  ve donada per l’ètica, la moral i la religió de cada individu.

Webgrafia

1. Qui som?

http://ipm.cat/joomla/

http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/

http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/

http://www.chironweb.org/pergamon/archivos/author/mcapella

2. Què pretenem?

http://ca.wikipedia.org/wiki/Erotisme

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sexualitat

http://montse.quintasoft.net/diaposweb1/diaposroma.pdf

http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_del_1960

http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_del_1970

http://es.wikipedia.org/wiki/Felaci%C3%B3n

5. El matrimoni

http://www.hipernova.cl/LibrosResumidos/Historia/LosRomanos/MatrimonioAntiguaRoma.html

http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc335ca6.php

http://grecia1roma.galeon.com/pag2.htm

http://www.slideshare.net/2031952/el-matrimonio-romano

http://www.cronotecagenealogica.com/el_matrimonio.html

http://www.youtube.com/watch?v=ASC7xrvOE14

http://www.youtube.com/watch?v=vgswy1PeTfM

6. La seducció

http://www.museugranollers.org/index.php?option=com_content&task=view&id=118&Itemid=35

http://revista-sanssoleil.com/wp-content/uploads/2011/04/erotica_pompeya.pdf

7. Les pràctiques sexuals:

7.1. La masturbació

http://rcaxxx.blogspot.com.es/2007/06/breve-historia-de-la-masturbacin.html

http://www.academia.edu/1493610/La_Masturbacion_y_el_Cristianismo_Expansion_de_las_Doctrinas_y_los_Efectos_de_Estas

http://www.slideshare.net/arseros/el-erotismo-en-la-historia-del-arte-04-roma-antigua2

http://pcweb.info/es-la-masturbacion/

http://www.vopus.org/es/gnosis-gnosticismo/alquimia/sexualidad-y-masturbacion.html

http://html.rincondelvago.com/masturbacion_1.html

http://matrix1.natalsystems.com.ar/nook/master_HYPERLINK “http://matrix1.natalsystems.com.ar/nook/master_libros_sites/images/sistema/libros/pdf/9788431554323.pdf”libros_sites/images/sistema/libros/pdf/9788431554323.pdf

7.2. El cunnilingus

http://www.anmal.uma.es/numero11/Martos.htm

http://bloghistoriae.blogspot.com.es/2012/08/el-sexo-en-la-antigua-roma.html

http://sexologiafemenina.wordpress.com/2013/05/02/cunnilingus/

http://www.salud180.com/sexualidad/cunnilingus-provoca-grandes-placeres-en-mujeres

http://www.tarraconensis.com/anecdotas.html

7.3. La fel·lació

http://ca.wikipedia.org/wiki/Marc_Valeri_Marcial

http://grandeesa.blogspot.com/2011/02/la-felacio.html

http://www.racocatala.cat/forums/fil/60208/lart-de-la-fellacio

7.4. La zoofília
http://mujer.terra.es/muj/articulo/html/mu22412.htm

http://poder5.blogspot.com.es/2013/04/la-pedofilia-y-el-bestialismo-son.html

http://www.leopoldoperdomo.com/erotismo.html

http://www.forosperu.net/showthread.php?t=31030

 8. El preservatiu

http://www.galeon.com/antivirusenred/historia.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Preservativo

http://www.webconsultas.com/el-embarazo/quedarse-embarazada/el-diu-ventajas-e-inconvenientes-8155

http://www.clinicasabortos.mx/metodos-anticonceptivos/diafragma/sub27

http://www.taringa.net/posts/salud-bienestar/3004516/12-Tipos-de-Metodos-Anticonceptivos.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dispositiu_intrauter%C3%AD

http://www.centromedicoaragon.com/catala/gerona/servicios/ligadura.htm

http://www.plannedparenthood.org/esp/temas-de-salud/anticoncepcion/diafragma-4244.htm

http://sexeambsalut.blogspot.com.es/2012/05/espermicides.html

http://www.esmas.com/mujer/sexoyamor/tucuerpo/377243.html

http://www.centrejove.org/info/4-5_pastilles_anticonceptives.html

http://www.geosalud.com/Salud%20Reproductiva/vasectomia.htm

http://www.centrejove.org/info/4-1_preservatiu_masculi_condo.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Preservatiu_femen%C3%AD

http://www.vidaysalud.com/daily/salud-sexual/coitus-interruptus-que-es/

http://www.selva.cat/joventut/Sexualitat/malalties-de-transmissio-sexual.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADquid_preejaculatori

http://ca.wikipedia.org/wiki/Coll_uter%C3%AD

http://ca.wikipedia.org/wiki/Embar%C3%A0s

9. L’homosexualitat

http://lacejadelrey.wordpress.com/2013/10/07/la-homosexualidad-en-la-grecia-y-la-roma-antigua/

http://hijosdemarte.blogspot.com.es/2008/07/homosexualidad-en-roma.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Homosexualidad_en_la_antigua_Roma

http://www.youtube.com/watch?v=R_UVyrTXQjM

http://www.otrasovejas.org/Nipecado.htm

http://www.juridicas.unam.mx/publica/librev/rev/derhum/cont/56/pr/pr26.pdf

10. La prostitució

http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2012/12/11/un-record-de-pompeia/

http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2012/07/27/de-vacances-el-lupanar-de-pompeia/

http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/09/19/les-dones-de-la-vida-a-lantiga-grecia/

http://www.youtube.com/watch?v=yVOoqFUxp2I

http://es.wikipedia.org/wiki/Prostituci%C3%B3n

11. L’avortament

http://www.derecho.duad.unam.mx/amicus-curiae/descargas/El_Aborto_en_el_Derecho_Romano.pdf

http://es.wikipedia.org/wiki/Aborto_inducido#Evoluci.C3.B3n_hist.C3.B3rica

http://www.13t.org/decondicionamiento/forum/viewtopic.php?t=1378

12. La sexualitat divina

12.1 Cupido

http://www.amor.com.mx/historia_de_cupido.htm

http://www.mundodimasiado.com/2008/11/el-cupido-tambien-hace-sexo_18.html

http://www.mercaba.org/Libros/Lewis/4Amores_05.htm

12.2  Príap

http://www.sexualidadvital.com.ar/tag/priapo/

http://rea.kelpienet.net/foro/temas.php?num=1&id=14735

http://www.culturizando.com/2011/07/el-consolador-de-madera-que-satisfacia.html ¡!!

http://www.eluniversal.com.co/opinion/columnas/las-travesuras-de-priapo

http://priapo.blog.com.es/

http://normadelio.wordpress.com/2009/03/28/priapoereccion-constante/

http://www.xtec.cat/~msolana/tot/grecia/dionis.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Erecci%C3%B3

http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/2013/11/15/sobre-priapisme-i-onanisme/

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0210480605733246

http://zl.elsevier.es/es/revista/revista-mexicana-urologia-302/priapismo-bajo-flujo-asociado-prazosin-tratamiento-shunt-90145676-casos-clinicos-2012

12.3 Júpiter

http://www.taringa.net/posts/info/15980765/Zeus-una-Bestia-Sexual.html

http://www.larevelacion.com/Mitologia/ZeusII.html

http://www.fabio.com.ar/4931

http://www.slideshare.net/niloand/dios-zeus-y-artemisa

http://www.culturageneral.net/mitologia/htm/zeus.htm

http://www.quo.es/ser-humano/sexo-divino

http://www.taringa.net/posts/info/15980765/Zeus-una-Bestia-Sexual.html

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/deus/zeus.htm

12. 3. Bacus

http://www.quo.es/ser-humano/sexo-divino

http://www.artecreha.com/Iconograf%C3%ADa/dionisio.html

http://eltemplodelosincomprendidos.wordpress.com/2013/08/21/serie-dioses-dioniso/

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/deus/dionysos.htm

http://f-eines.alaxarxa.cat/llati/images/file/Les%20bacanals.pdf

12. 4. Venus

http://www.bekiapareja.com/sexo/afrodita-diosa-sexo/

http://69afroditaenlacama.blogspot.com.es/

http://orodetolosa.blogspot.com.es/2007/05/afrodita-la-diosa-del-sexo.html

http://www.taringa.net/posts/info/15361111/La-diosa-del-sexo.html

http://www.sexualidadvital.com.ar/tag/afrodita/

GENERAL:

BIBLIOTHECA EROTICA GRAECA ET LATINA. EROTISMO Y SEXUALIDAD EN LA ANTIGÜEDAD CLÁSICA de J.M. Martos

L’homosexualitat

La paraula homosexual deriva del grec ὁμο, homo «igual», i del llatí sexus «sexe». L’homosexualitat és un concepte que defineix a totes aquelles persones que tenen una orientació sexual, afectiva, emocional i sentimental cap a individus del mateix sexe.

Respecte a l’Antiga Roma, tendim a pensar que l’homosexualitat estava acceptada per la societat, de fet no hi havia cap paraula que definís el concepte homosexual en si mateix, només existia el concepte sumís en l’acte sexual, homosexual en aquest cas. Això no és del tot cert si tenim en compte certes condicions, que més endavant explicarem, per dur a terme l’acte sexual, sense ser jutjat per o privat dels teus drets.

Les relacions homosexuals entre homes era molt comú a l’Antiga Roma i també a l’Antiga Grècia. Els ciutadans, encara que formessin part d’alts càrrecs dins de la ciutat, no tenien cap inconvenient en fer públics els seus gustos sexuals, encara que estiguessin casats, ja que amor i plaer no anaven lligats a l’Antiga Roma. Cal dir que hi havia una gran distinció entre homosexualitat masculina i femenina. D’una banda, l’homosexualitat masculina era completament acceptada entre els ciutadans, sempre i quan el ciutadà romà fos el que adoptés la part dominant de la pràctica, és a dir, el ciutadà mai no havia de ser qui adoptés el paper sumís sinó que, aquest paper, l’havia d’assumir l’esclau. En cas contrari, que el ciutadà practiqués el sexe homosexual amb un esclau i fos el sumís, seria privat de molts drets com a ciutadà i seria molt mal vist i jutjat pels que habitaven la ciutat. D’altra banda, l’homosexualitat femenina no estava acceptada de la mateixa manera que la masculina, ja que ens trobem en una època on la societat era molt masclista i no acceptava altre paper per la dona que no fos el de mare i esposa. Autors clàssics de gran reconeixement com Ovidi o Marcial tenen una opinió molt negativa sobre l’amor lèsbic.

Si més no la bisexualitat, que és un concepte que defineix a totes aquelles persones que senten atracció (emocional, física…) per individus del mateix i de diferent sexe, també estava acceptada a l’Antiga Roma com un fet natural, no era necessari definir l’orientació sexual, un home podia estar enamorat o sentir-se atret tant per un home com per una dona.

Respecte als anys 60 l’homosexualitat encara no estava acceptada del tot socialment. La influència de la religió catòlica conduïa a un pensament negatiu sobre aquesta orientació sexual. L‘església considera l’homosexualitat un pecat objectivament clar. A les Sagrades Escriptures les relacions homosexuals estan condemnades com a greus depravacions i, a més, es presenten com una conseqüència del rebuig de Déu. Per tant, generalment, l’homosexualitat no estava acceptada socialment entre la gent d’edat més adulta quan eren joves. Ser homosexual era en part un tema tabú, quelcom del que no es parlava. Diguem que no hi havia l’opció de ser homosexual i si ho eres tenir mostres d’afecte amb la teva parella en públic, per exemple, estava molt mal vist. Moltes persones, ho consideraven una malaltia, i socialment també podia ser un motiu de burla o podies ser degradat socialment per aquesta condició sexual, tant l’homosexualitat masculina com femenina. En conseqüència la idea de bisexualitat queda totalment descartada.

A la societat occidental actual la idea d’homosexualitat és considerada tan acceptable com la d’heterosexualitat. Després de moltes manifestacions i reivindicacions per part del col·lectiu “gai“, per defensar els seus drets, l’homosexualitat sembla ser acceptada socialment com una opció sexual més. No es considera estrany passejar de la mà amb algú del mateix sexe ni ets jutjat d’inferior o malalt per ser homosexual. Aquí veiem una clara semblança amb la societat de l’Antiga Roma que acceptava amb naturalitat l’homosexualitat. En l’actualitat cal dir que qui adopti el paper sumís o dominant és indiferent. Dues diferències, però, que trobem entre aquestes dues societats, l’actual i la de l’Antiga Roma, són que actualment l’homosexualitat femenina està socialment igual d’acceptada que la masculina, i que la bisexualitat avui en dia no està acceptada de la mateixa manera que a l’Antiga Roma.
Actualment es tendeix a etiquetar la gent, tothom diguem que pot fer el que vulgui però ha de tenir clar quins són els seus gustos, les seves opcions i preferències. La bisexualitat es diu que està igual d’acceptada que l’homosexualitat; però, en realitat, sentir aquesta dualitat d’atraccions no està del tot acceptada perquè, en certa manera, es considera un vici. La societat actual, generalment, diu que es pot estimar un o a altre sexe però no a ambdós.

File:Warren Cup BM GR 1999.4-26.1 n3.jpg

Copa WarrenMuseu Britànic

Vid. aquí

El matrimoni

El matrimoni a l’Antiga Roma es considerava com un reconeixement de la relació estable entre els ciutadans. Tenia com a principal objectiu crear una descendència que heretés la propietat i la situació dels pares. Inicialment només els patricis tenien dret a contreure  matrimoni fins que el 445 aC, la lex Canuleia va obrir aquesta oportunitat als plebeus. El matrimoni entre patricis també servia per tancar aliances polítiques o econòmiques. Un exemple d’això pot ser el cas de Júlia Caesaris filla de Juli César i Cinilla. Per tant s’ignoraven els lligams afectius i l’atracció física.

El matrimoni era monògam, és a dir, amb una sola persona. A partir del nucli familiar es mantenia determinada l’estructura social. També cal dir que per poder contreure matrimoni s’havien de complir certs requisits com l’edat, que coincidia amb l’arribada de la pubertat, els nois amb un mínim de 14 anys i les noies amb 12 (Viri potens). També cal dir que era molt estrany que la gent es casés passats els 30.

A l’actualitat, a la nostra cultura l’occidental, el matrimoni és una relació entre dues persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic. La seva finalitat és assegurar una protecció mútua o protecció de la descendència i pot ser motivat per interessos personals, econòmics, sentimentals, de protecció de la família o com a mitjà per a obtenir alguns avantatges socials. A més, avui en dia, el matrimoni pot ésser civil o religiós i, depenent de la religió o de l’ordenament jurídic, els drets, deures i requisits dels contraents són diferents.

Molts ritus del matrimoni a l’Antiga Roma van ser heretats pel món occidental, per exemple: l’existència d’un anell de compromís, el consentiment dels pares, un vel per la núvia, la unió de les mans o el petó a la núvia després de que se’ls declari legalment casats.

Tots aquests exemples demostren les grans similituds que hi havia entre contreure matrimoni a l’època romana i a l’actualitat. Tant abans com ara, el matrimoni podia ser un pacte econòmic o social o podia ser simplement una unió fruit dels sentiments. Tot i això, tant a l’època romana com a l’actualitat, es viu un classisme molt destacat, encara que hagin passat molts anys, la majoria de matrimonis entre classes molt benestants i classes baixes no es donen tot i que hi ha excepcions, com la de la monarquia actual.

 

File:El-matrimonio-romano.jpg

Relleu d’un matrimoni entre dos ciutadans romans, d’autor desconegut