Mostra totes les entrades de mcapella

Entrevista

Dijous 21 de novembre de 2013 al Museu de Badalona, Alma Bergel entrevista Margarita Abras, responsable de l’exposició El sexe a l’època romana d’Arqueorxarxa:

Alma: Abans de tot,m’agradaria preguntar-te per què vau decidir fer una exposició sobre el sexe a Roma?

Margarita: És la primera exposició d’Arqueoxarxa, no vol dir que l’haguem feta nosaltres, entre molts museus, per això hi ha diferentes figures d’arreu de Catalunya i va ser una idea d’en Joan Mainé, director d’aquest museu, perquè li va semblar un tema en el qual tots els museus tenien coses i per tant, tothom hi podia contribuir. A més, podia tenir un públic potencialment important i com el sexe en la vida durant els darrers trenta, 40 anys  ha anat cada vegada estant més present, se’n parla més i és més normal, doncs consistia en ensenyar una cosa nova.
Teníem peces que les ensenyàvem per a altres temes corresponents i ja era hora que les reindinviquéssim en el sexe. Tots els museus ens vam posar al dia amb la resta de la societat.

Alma: I el públic com ho ha rebut?

Margarita: Molt bé, es va posar una nota que no era apte per a tots els públics, per exemple, les famílies que tenen nens petits, cal conèixer en quin determinat nivell està el nen petit per poder conèixer determinades imatges però no vam tenir cap problema amb ningú i van venir criatures i cap mena de problema. L’acollida va ser molt bona tant per quantitat de xifres que si vols, després et miro el número de persones com les crítiques de la gent que van ser totes positives. Va agradar molt perquè tothom trovaba que estava enfocat amb molta naturalitat, també hi havia gent gran i contents van quedar, em deien ” Que bé ho heu sapigut posar amb naturalitat, no provoca violència, ni angunia, ni vergonya”. Aquesta era la idea.

Alma: El públic era d’una edat determinada?

Margarita: No, no t’ho sé dir. Hi havia de tot i l’experiència que recordo el dia que vaig perquè tenia la visita comentada, hi havia gent de tota mena. Gent de 55 i molts anys com jo, gent jove com vosaltres i gent bastant més gran.
Per exemple, quan entràvem a la sala, sempre hi havia un ambient molt tranquil i no va haver-hi presència de comentaris fora de lloc. Molta normalitat.

Alma: I respecte l’exposició,  heu tingut dificultat per traslladar o aconseguir algunes peces?

Margarita: Sí, hi havia alguna peça molt complicada. Per exemple, hi ha un Bacus d’un metre d’alçada i de marbre que a més, està trencada i s’havia d’embalar molt bé, ens va donar bastantes dificultats.
El relleu que hi havia només entrar, un relleu del matrimoni sobre una pedra que pesava horrors i alguna part també estava trencada, aleshores, va haver de ser restaurada perquè la volíem conservar tal i com el museu original la tenia.
Generalment, les peces de molt pes costen i cada vegada que les toques són un risc.
Un altre exemple va ser l’Eros o en Cupido dormint, no sabíem que la peça del nen no anava lligada amb la representació d’on jeu i agafar-lo requeria un gran esforç, se’t podia caure.

Alma: Hi ha alguna figura que us hagués agradat tenir?

Margarita: Sí, el Príap. També hi havia un Príap a Tarragona que evidentment l’haguéssim volgut tenir però no va poder ser per motius de presupost.
L’haguéssim volgut posar a l’entrada perquè la gent només entrar, vegessin de què anava el tema, ja que amb el seu enorme fal·lus hagués cridat molt l’atenció.
Després, ens vam interessar pel jove amant de l’Emperador d’Adrià que era una figura que tractava l’homosexualitat però tampoc vam poder obtenir-la per motius econòmics.

Alma: Respecte els textos, quin criteri heu utilitzat per a fer la selecció?

Margarita: Nosaltres vam fer el guió, és a dir,  vam escollir els textos i els vam passar a una llatinista anomenada Carolina Altolaguirre que és licenciada en filologia clàssica.
I amb una altra companya es van posar d’acord per a trobar autors que parlessin d’aquells textos i fer citacions literàries, per això, calia l’ajut d’aquestes dues noies perquè els autors són d’èpoques molt llunyanes i diferents la gent no entendria el que s’espliquen en els originals.
A més, s’ha de fer un fil conductor perquè entre autors passen molts segles.
Una de les meves feines va ser explicar una mica la vida dels autors i remodelar l’estructura que és la que va acabar sent la de l’exposició.

Alma: Tots els textos d’Ovidi, que n’hi ha molts, formen part d’Ars Amatoria, no?

Margarita: Sí.

Alma: I per què no hi ha cap citació o algun apartat escrit en llatí? Tot està traduït.

Margarita: Sí, tot està traduït. Perquè aquests textos estan pensats per a que una persona els llegeixi a peu dret i hagués sigut molt maco haver posat els textos en llatí, al costat del vocabulari del final de l’exposició. Tot això presenta una quantitat de lletres bastant important i ja de per sí, l’exposició ja n’estava plena.  Serien textos molt llargs i la gent estaria incòmoda llegint dreta.  Hariem d’haver afegit el nom de tots els traductors però vam pensar que actualment amb Internet es pot buscar qualsevol cosa.

Alma: Quin impacte social creieu que ha tingut?

Margarita: Per a nosaltres va tenir molt impacte perquè pensa que és un local petit i hem d’anar a buscar el públic, no sóm com els museus de Barcelona que obren les portes i ja tenen un munt de persones. Tenim molta tendència a comparar-nos. També cal dir que nosaltres creiem que va ser un fort impacte perquè els mitjans de comunicació van ajudar molt i, com que eren més d’un museu, gràcies a Arqueoxarxa, es va notar molt el ressò mediàtic. Ens va venir molta gent de fora a veure’ns i va sortir en programes de ràdio i televisió que això va tenir una forta repercusió.

Alma: Creus que va haver un canvi de mentalitat per part de la gent després de veure l’exposició?

Margarita: Tenien les pintures de Pompeia que eren explícites i els textos i  crec que aquesta exposisió aportava coses que la gent com jo mateixa no sabíem. Per tant, podies sortir de l’exposisició pensant que en algunes coses ens assemblem i en altres no.

Alma: Generalment, la gent entra a l’exposició pensant que els romans eren molt més lliures que nosaltres.

Margarita:  Si que hi ha una època que la gent tenia la màniga mot ample i la prostitució estava regulada però hi havia un classisme molt fort i les dones no tenien llibertats. Per exemple, la dona podia avortar sense problemes però amb la condició del seu marit i els homes tenien el paper dominant en qualsevol àmbit.
El cunnilingus estava molt mal vist, l’home no podia donar plaer a la dona sense rebre, hi ha poemes que se’n riuen del “llepa conys”.

Alma: Hi ha textos que utilitzaven tons irònics.

Margarita: Depenent de l’autor clar, amb aquests temes, en molts poemes apareixia la sàtira i són molt divertits.

Alma: Quina creus que ha sigut la part que més va impactar al públic?

Margarita: M’imagino que les imatges dels  fal·lus  tan enormes, crec que cridaven molt l’atenció perquè queden allunyades de la naturalitat i aquesta iconografia d’adorar tant els genitals en la nostra societat s’ha perdut.

Alma: Per què es venerava tant el fal·lus?

Margarita: És un símbol de fertilitat, de la sort. Aquestes ideologies porten molts anys enrere, de fet, Príap era un déu marranot i els romans no tenien aquesta visió.
Les venus prehistòriques que són grasses i desproporcionades, no estan pensades amb desig sexual sinó en procreació. Doncs això passa amb Príap.

Alma: Ells portaven amulets de fal·lus, no hi havia controvèrsia?

Margarita: No, els fal·lus que portaven eren petits i metàl·lics, els duien com a símbol de bona sort. Sabien distingir perfectament del sexe que de la simbologia i això va en cultures, si des de petit t’ensenyen a que dur un fal·lus penjat al coll no és res dolent, després no ho veuràs malament. És quan nosaltres veiem un quadre d’una dona nua, ens fixem en els cànons de bellesa, etc, però no en el fet que va nua i es veuen els pits. Doncs això els hi pasava als romans.

Alma: A nosaltres ens agradaria comparar el sexe a l’època romana amb el dels anys 60 i 70.

Margarita: A l’època de Franco, aquesta exposició ni s’hagués pensat, estaria totalment prohibida. També cal saber que hi ha una influència del catolicisme brutal que busca el sexe en el matrimoni i orientacions sexuals com l’homosexualitat estaven mal vistes. El catolicisme aplica una altra visió del sexe totalment diferent al dels romans i actualment, les coses estan canviant perquè teniu una visió diferent del sexe, generalment, es parla sense problemes  des del moment que se us està educant i es comencen a acceptar  altres orientacions sexuals.
La meva generació o la de la meva mare no van tenir aquesta naturalitat, a un senyor de 80 anys no se li pot ensenyar segons que coses perquè tenen una visió molt catòlica.

Alma: Però tot i això, aquesta exposició ha sigut la primera.

Margarita: Sí, de fet, l’any 2004 es va fer una exposició d’art eròtic i ensenyaven peces clàssiques i pintures eròtiques per a fer entendre que l’art eròtic es practicava fa segles. També sé que abans d’aquesta exposició esmentada, a Barcelona es va fer una altra d’art eròtic però abstracte.
Però sí que és veritat que l’exposició de tots els museus d’Arqueoxarxa és la primera perquè no hi ha cap que parli tant explícitament del sexe a Roma.

Antigament, les peces eròtiques estaven separades, a Nàpols, fa molts anys que hi ha una exposició de sexe, doncs, abans no es podia visitar, només si eres un estudiós o alguna persona amb cert dret per poder veure-la però actualment pot anar-hi qualsevol.

Alma: Vaig llegir que fins i tot, la van voler cremar.

Margarita: Pot ser, a Roma va haver una època que es van tapar totes les parts baixes de les escultures nues que apareixien.

Alma: En l’actualitat, quines llibertats creus que tenien els romans que ara no en tenim?

Margarita: Personalment, la bisexualitat masculina, el fet que un home pogués anar amb un altre home m’impacta molt i no perquè estigui en contra sinó perquè crec que és un dels tabús sexuals més grans que tenim és la compartimentació sexual. És veritat que hi ha gent que es confessa però la minoria. Un home que és heterosexual molt poques vegades acceptarà que ha anat amb altres homes i amb les dones igual, una dona que hagi anat amb homes, si ha anat amb dones també ho farà d’amagat.

Alma: I al revés, quines llibertats tenim que els romans no?

Margarita: Uff, bastantes. El tema del divorci sobre tot, actualment, una dona no té perquè aguantar per a sempre el seu marit.
L’avortament també és bastant important perquè els mètodes anticonceptius han avançat molt i practicar sexe abans del matrimoni és el més normal del món. Abans era horrorós que una dona perdés la virginitat abans de casar-se perquè quedaria marcada per sempre. De fet, a mi m’ho van dir de joveneta.
Fa poc va sortir un llibre d’un cura en el que deia que la dona estava agafant un paper massa important i que no podia ser, que la dona ha de ser més sumissa. Ha tingut tanta polèmica que fins i tot, gent del PP que són “lo más de lo más” el van criticar. Per tant, la societat està canviant.

Alma: Plaer i amor estaven lligats?

Margarita: A les classes més baixes sí però les classes més elevades no, les famílies s’unien econòmicament i per pur interès. Però això encara passa actualment, és molt estrany veure una persona rica amb una pobre, generalment, el ric anirà amb gent que es pugui permetre el seu nivell de vida.

Alma: La poligàmia estava permesa?

Margarita: No, mai! Els romans eren com nosaltres. Una altra cosas és que després anessin amb més d’una però com a regla general, una sola  persona en el matrimoni.
Una altra possibilitat era divorciar-se i ajuntar-se de nou amb una altra persona.

Alma: Sortint una mica del tema, vaig llegir un article que parlava sobre l’antiga Grècia i que deia que les dones que no estaven casades utilitzaven els dildes. A Roma passava el mateix?

Margarita: Ah! com consoladors vols dir?

Alma: Sí.

Margarita: Doncs sí que hi havien. S’havien trobat a Itàlia però no sé el nom, després li pregunto  la meva companya que és arqueòloga.

Alma: Gràcies. Igual que nosaltres tenim representacions pornogràfiques com les pel·lícules, els romans tenien teatre eròtic?

Margarita:  No ho sé, és que tampoc sóc expecialista en l’època, després també ho preguntaré. Pot ser alguna dansa  però realment no ho sé, a més el deu Baco estava molt lligat amb el sexe i el teatre a la vegada. Per tant, podria ser.

Alma: Per què era tan freqüent l’ús de decoracions eròtiques a les cases?

Margarita: Si que hi havien escenes clarament eròtiques al menjador perquè en aquest aspecte eren molt més permissius que nosaltres. Crec que a part que els hi agradaven i en cas donat podia ser excitant, a més, moltes vegades eren déus i dees.

Alma: Quins eren els moments que estava mal vist parlar de sexe?

Margarita: Jo diria que no hi havia aquests moments, basant-me en referents literaris, abans de l’imperi es parlava amb molta naturalitat i en qualsevol moment. Pel que he llegit, no he vist que no tenien cap problema però després de l’imperi sí que estaven més reprimits.
Els mateixos consells d’Ovidi parlen de la seducció de la dona i molts diuen que va ser exiliat (en l’època de l’imperi).
Actualment, parlem de sexe però les relacions sexuals i amoroses que té cada persona es porten més en secret, són temes personals.

Alma: Es podien casar les prostitutes?
Margarita: No, en principi no. Si eren ciutadanes havien de demanar el dret de ciutadania, tampoc podien anar calçades i portaven un cabell diferent respecte les altres dones de la societat perquè es poguessin reconèixer amb facilitat. Tot això sense comptar amb les esclaves, que aquestes eren un altre món.
Més que casar-se s’ajuntaven.

Alma: En general, el sexe té una gran relació amb la cultura romana.

Margarita: Sí. Pensa que els déus estaven molt lligats amb aquest tema i eren el patró de tots els ciutadans, una influència enorme.
Sense anar més lluny, dels nostres déus, la mare de déu és verge i el propi Jesucrist va morir sense anar amb masses dones i això ja t’ho diu tot. Al contrari de Júpiter que va amb mil dones i fins i tot, amb un home.

Un tema hiper tabú a la societat romana era la masturbació, la femenina ja ni l’esmentem.

Quan era jove, als nois els hi deien que es quedarien cecs o que podrien arribar a patir malalties. Els romans no ho veien bé però tampoc deien que passaria res dolent si ho practicaves. Actualment, la masturbació és una cosa totalment normal.

Alma: Les prostitutes movien molts diners no?

Margarita: Sí perquè no són com les drogues actuals que són diners il·legals. En l’època romana els prostíbuls havien de pagar una certa quantitat de diners.

Alma: I per últim, l’erotisme està relacionat amb l’aspecte funerari?

Margarita: No perquè vaig llegir el treball de la meva companya sobre tot aquest àmbit funerari i en cap moment va fer esment a l’erotisme i si hagués vist alguna tomba amb un relleu relacionat amb el sexe, ho hagués per afegir-ho a l’exposició.
Les llànties funeràries que existeixen tenen dibuixos relacionats amb el tema de la mort.

Alma: Quines conclusions pots extreure de l’exposició?

Margarita: Que tot em va agradar molt, els textos són apassionants i veure aquestes imatges tan explícites és un privilegi. He après moltes coses.

Príap

Príap era una divinitat de l’Antiga Grècia però també de l’Antiga Roma, fill de Bacus i Venus, va ser condemnat per Hera a ser lleig i amb uns genitals extremadament enormes.
Aquest fet va succeir perquè la seva mare, Venus, va ser infidel a Bacus durant l’expedició a l’Índia d’aquest. Quan ell va tornar a la seva terra, la dea va deixar les infidelitats de banda i es va centrar en Bacus, però el va abandonar de nou i se’n va anar per a parir en Príap.
Aleshores, va ser quan Hera va atribuir aquestes característiques al nadó.

Príap representa la fertilitat i sempre va acompanyat del seu enorme fal·lus, que moltes vegades es visualitza en pintures o frescos de Pompeia amb algun objecte que sosté aquell gegant penis. Aquest ser mitològic es basava en la fertilitat tant en vegetació com en animals relacionats amb el camp, animals ramaders. Per això, apareix venerat com a protector d’animals com cabres o ovelles.

En l’Antiga Roma, els habitants que vivien al camp, tenien una petita representació de Príap per a garantir una bona collita. Òbviament, aquesta petita representació anava acompanyada d’un enorme genital masculí, tal com ell era. No només era gran, sinó que estava en erecció constant, és a dir, es posa dur.

Actualment, hi ha un concepte anomenat priapisme, com bé diu el nom, prové d’aquest déu i aquesta paraula s’utilitza quan l’home pateix un fort dolor nociu, així doncs, sense cap estimulació de caràcter sexual i el penis no retorna al seu estat flàccid com Príap, que sempre el tenia empalmat.
Dintre d’aquest problema que necessita assistència mèdica immediata, trobem dues classes de priapisme, el d’alt flux i el de baix flux.

A més, era bastant usual que la mateixa nit que una parella de romans hagués contret matrimoni, fes l’amor. Si la recent muller no veia que el seu marit no estava capacitat, aquesta agafava una figura de fusta del déu de la fertilitat i l’utilitzava com a consolador, ja que la representació de l’enorme fal·lus empinat, feia que la dona pogués gaudir de la nit i com que es tractava d’una representació d’una divinitat, estava ben vist.

Fitxer:Priapus Fresco.jpg“Príap”, fresc de Pompeia.