Mostra totes les entrades de paulafrancosemitiel

Agraïments

Esperem que us hagi agradat aquest treball de recerca i sobre tot i el més important, que hàgiu après coses noves. Aquesta pàgina web estarà de forma permanent a la xarxa, per tant, sempre que tingueu un dubte relacionat amb el sexe de l’Antiga Roma, podreu consultar el bloc.

Que aquest bloc pugui servir d’ajut a tot aquell que el visiti, és gràcies a la nostra tutora personal i de treball de recerca Margalida Capellà, que ens ha donat l’entrada per fer aquesta pàgina web i ens ha corregit cada error possible que hem tingut en qualsevol moment.

També hem d’agrair a totes les persones que han estat disposades a donar-nos un servei i col·laborar en la nostre recerca de clàssiques sense cap mena d’interès.
Parlem dels historiadors Margarita Abras i Joan Mainé del museu de Badalona, que ens van concedir una entrevista carregada d’informació clau pel nostre treball sense cap problema.

I per suposat, a tots els adolescents que van respondre l’enquesta que vam publicar en determinades xarxes socials, que van ser més de cent persones. La generació dels 60 i 70, també van accedir a contestar les preguntes que formulàvem cara a cara pel carrer i hem de donar les gràcies en la seva totalitat perquè tant l’Alma Bergel com jo, Paula Franco, som conscients que el sexe és un tema el qual no tothom hi està a gust parlant.

Per tant, insistim en agrair de tot cor la solidaritat que han tingut els que ens han ajudat. Gràcies.

Júpiter

Júpiter pels romans, però Zeus pels Grecs, una de les divinitats més poderoses de la mitologia i a la vegada, un dels més inestables en el matrimoni.

Segons explica la mitologia, el déu del llamp, que estava casat amb Hera, dea del matrimoni.
Havia tingut moltíssimes amants com Europa, Dànae o Leda entre d’altres.

Per tant, això comporta un mètode de seducció, que s’havia arribat a transformar en qualsevol cosa com en àguila o toro per tal d’obtenir la cosa desitjada i quan la missió havia tingut èxit, la relació era purament sexual.

Júpiter només buscava sexe, plaer, res de sentiments i d’idealitzacions, era tant obsessiu amb aquest tema que va arribar a violar, és a dir, forçar a una altra persona a mantenir sexe. Això sí, solia violar a les nimfes dels boscos i va deixar embarassades (dones de qualsevol classe) a unes quantes i per tant, era pare de molts i moltes.

No només era atret pel sexe femení, també va fer coits amb homes com Ganimedes i les noies que li agradaven podien ser mortals, nimfes o pròpies divinitats, no tenia problema.
Veiem una imatge agressiva i dolenta en aquest àmbit per part de Zeus, ja que en moltes ocasions utilitzava a les dones com a objectes sexuals, en aquest sentit era un home sense escrúpols.
A partir de mites, aquesta divinitat ens mostra la pitjor cara del sexe, ja que es relaciona amb la traïció i la violència entre molts altres.

 

Zeus / Júpiter de Annibale Carracci

“Júpiter i Juno” de Annibale Carracci.

Cupido

Cupido és una figura divina que es reconeix amb molta facilitat, ja que és la típica imatge del petit nen despullat, alat que duu un arc amb diverses fletxes. Gràcies a les fletxes que llença cap a les persones, fa que s’enamorin bojament d’un altre individu. Així doncs, Cupido o Eros, és el déu de l’amor cap als éssers humans.
Aquest personatge literari, mitològic i diví era fill de Venus, dea de la bellesa, fertilitat i amor i de Mart, déu de la guerra.

Encarregat d’unir parelles, però no només sentimentalment, sinó també implicava una forta atracció sexual de les persones que eren víctimes d’aquestes fletxes. Per tant, podríem dir que no només proporciona amor, també luxúria i sexe.

Cupido no unia a la gent per a crear matrimonis estables i formar famílies, ell anava més allà, era més murri i llençava les fletxes per jugar, creant adulteri entre les persones.
El poder de les fletxes d’Eros o Cupido és un amor indestructible i és capaç de resistir qualsevol cosa, però amb l’amor juganer d’en Cupido, va lligat amb el sexe, la passió.

La base de Cupido principalment és satisfer i complaure les necessitats amb una altra persona.
De fet, en el mite de Psique i Cupido, el nen alat està enamorat de la bella princesa soltera i dintre del seu procés de seducció, apareix el sexe.

 

File:Amor Victorious.jpg

“Amor  victoriós” de Caravaggio, 1602.

Totum Graecorum est

“Mil i una nits”, programa radiofònic de Catalunya ràdio, presenta una sessió explícita del sexe a l’Antiga Grècia Totum Graecorum est. Maria de la Pau Janer, periodista i dirigent del programa, explica als radiooients moltíssimes coses interessants d’aquest tema amb la col·laboració d’en Sergi Grau i de la Sílvia Ferrando entre altres.

A l’Antiga Grècia, abans de l’època romana, tenien una concepció i unes llibertats en l’àmbit sexual que més tard el cristianisme trencarà. Però l’absoluta llibertat sexual la tenien els déus, no es privaven de res, practicaven l’homosexualitat i la zoofília sense cap mena de problema. És el cas de Zeus, la divinitat que es transformava en qualsevol persona o animal per tal de poder seduir allò que desitjava.
Deixant de banda el món diví, els mortals tenien llibertats sexuals però no tantes com creiem, ja que tot no estava ben vist.

Els homes grecs classificaven a les dones en tres classes; les prostitutes, aquelles que únicament servien per a parlar i fer sexe, la muller, era amb la que es casaven i servien per a engendrar fills perquè l’herència familiar pogués continuar i les concubines, dones que servien per a la cura contínua del cos.

Les meuques o prostitutes no només servien per a satisfer les necessitats dels homes, sinó que moltes vegades les pagaven per poder parlar amb elles, ja que eren dones que havien rebut una educació des de petites i tenien un bon nivell intel·lectual, al contrari que les dones casades. Les mullers no havien obtingut cap mena d’educació perquè estaven destinades a teixir, procrear i cuidar dels fills a la llar. A més, contreien matrimoni molt jovenetes i havien tingut temps de desenvolupar-se intel·lectualment. Així doncs, el matrimoni no era un símbol de felicitat, sinó de tristor. És més, a l’hora de conjugar-se, la majoria no somreien i posaven cara d’infelicitat.
Per tant, els homes de l’Antiga Grècia tractaven molt més amb meuques que amb les seves pròpies esposes.
Hi havia dues classes de prostitutes, les de baix nivell, les barates. A diferència de les d’alt nivell que moltes d’elles eren riques i no només utilitzaven el sexe i la retòrica per a guanyar-se la vida, també eren artistes, és a dir, ballaven, cantaven i tocaven instruments com la flauta.
També s’ha de saber que les dones de la vida eren les úniques que donaven i rebien plaer a la vegada, ja que estava molt mal vist que les casades gaudiran de l’acte sexual. Per això, moltes d’aquestes utilitzaven un consolador de cuir o una persona del mateix sexe per masturbar-se per a satisfer les seves necessitats però aquest fet estava encara pitjor vist i la depravació més gran que podia existir en l’àmbit sexual era el cunnilingus.

Actualment considerem la pederàstia com un llibertinatge corrupte, però els antics grecs pensaven que era un mètode pedagògic. Per exemple, un deixeble no podia aprendre bé del seu mestre si no es deixava dominar per ell, era una manera d’ensenyar a l’alumne.
Gràcies a la poetessa grega Safo, sabem que les dones que ensenyaven també tenien el dret de ser pederastes.
En aquesta legal pederàstia hi havia dues maneres de practicar-la: sexe entre les cames de la persona o directament per  l’annus és a dir, pel cul.
Només s’acceptava l’homosexualitat en l’àmbit educatiu, més enllà d’això era una disbauxa impensable.

A diferència de l’amor romàntic, idealitzat i espiritual, els grecs no creien en l’enamorament perquè la unió d’una parella era per pura conveniència i l’única necessitat era el sexe. A més, era una societat molt masclista i la penetració a una femella era símbol de dominació. Fins i tot, en les comèdies teatrals d’Aristòfanes que tractaven situacions ridícules amb tocs eròtics on apareixien les dones representades per homes, ja que no tenien el dret d’actuar ni de fer presència com a públic, només les cortesanes.

El preservatiu

En el moment que l’ésser humà va descobrir la clara diferència entre sexe per pur plaer i sexe per a procrear, van aparèixer els mètodes anticonceptius com el preservatiu. Així doncs, no va ser una invenció de l’Antiga Grècia ni de l’època Romana però sí que tenien les seves pròpies tècniques per a poder copular sense procrear i reduir el nombre de malalties que és transmetien fent el coit.

Una tècnica era el coitus interruptus, actualment considerat com ” la marxa enrere” i consistia en la retirada del penis per ejacular el semen fora de la vagina, també es pot donar el cas que no sigui ejaculat i es mantingui dintre del cos. Aquesta manera d’evitar un possible embaràs era poc fiable perquè abans d’expulsar el semen, apareix el líquid preseminal que també conté espermatozoides i no protegeix contra les malalties de transmissió sexual.

A l’Antiga Roma, utilitzaven budells i bufetes d’animals com a protectors, per fer una idea, com un condó actual. Per tant, l’objectiu era evitar l’arribada d’espermatozoides a la vagina femenina i prevenir el contagi de malalties.

En l’actualitat, hi ha diferents mètodes anticonceptius tant per home com per dona. Per exemple, trobem el condó femení que s’aplica al coll de l’úter i la seva funció és la mateixa. També protegeix de les malalties, igualment es pot aplicar qualsevol tipus de lubricant i la dona té el control sobre l’ús de l’anticonceptiu. Malgrat que és car i no és tan fàcil de trobar com el condó masculí.

Però avui en dia, els condons o preservatius no són tècniques anticonceptives que assegurin al cent per cent practicar sexe sense que la dona es quedi embarassada o sense haver-hi un contagi de malalties, ja que aquests es poden trencar.

No són els únics, també hi ha el Diafragma, que es col·loca directament al coll uterí, obstruint l’entrada dels espermatozoides a l’úter i a les trompes de Fal·lopi. Aquest sistema requereix la seva col·locació sis hores abans i pot causar infeccions o irritacions però és bastant eficaç. 
El
DIU o dispositiu intrauterí és una espècie de llaç de coure que també es posa a l’úter i impedeix la implantació de l’òvul fecundat, impossibilitant el moviment a l’espermatozoide. El DIU ha de ser col·locat per un metge i pot causar dolors d’esquena, inflamacions pèlviques o del coll uterí, etc. A més, no protegeix cap malaltia però és molt eficaç.

En l’àmbit químic, trobem els Espermeticidas que destrueixen directament el semen però pot tenir efectes secundaris, ja que es tracta de l’aplicació de substàncies antinaturals al cos. Els Injectables, utilitzen la supressió hormonal de la dona, el metge possa una injecció cada tres mesos.
Un altre recurs és l’operació quirúrgica (lligament de les trompes de Fal·lopi) on les trompes de Fal·lopi són bloquejades, per tant, els espermatozoides no podran arribar a unir-se amb els òvuls de la femella.
Aquesta operació es dóna amb molta freqüència quan la dona acaba de parir i decideix no tenir més fills. Però un mètode que s’està utilitzant molt últimament entre les adolescents és la Píndola, una pastilla que impedeix la maduració de l’òvul i de l’ovulació, tenen efectes secundaris com altres mètodes i s’han de prendre diàriament.
No és l’única píndola que existeix, la dona també es pot prendre la de l’endemà, aquesta pastilla s’utilitza en cas d’alarma, quan ha fallat el mètode anticonceptiu empleat en el moment i hi ha la possibilitat d’embaràs.
Finalment, la Vasectomia és una operació masculina on es tallen els tubs que transporten els espermatozoides.

Així doncs, tant en l’època romana com en l’actualitat, s’utilitzen mètodes anticonceptius tant d’home com de dona però cap d’ells dóna la fiabilitat al cent per cent de no haver la possibilitat d’embaràs o de contagi d’una malaltia de transmissió sexual.

Preservatiu a l'antiga Roma
Preservatiu a l’antiga Roma

 

Enquesta

Aquí podeu accedir als resultats de l’enquesta.

Hem entrevistat a gent de la nostra generació perquè volem saber què opinen sobre el sexe en general, mitjançant onze preguntes d’estil test. 
Aquesta mateixa enquesta, l’hem fet a gent gran, concretament a l’actual tercera generació, persones dels anys 60 i 70. 
Aquest canvi radical permet fer una comparació d’ideals relacionada amb el pas del temps.  
Els adolescents han sigut enquestats des de xarxes socials, d’una manera ràpida i segura els avis i àvies han respost en un formulari de paper amb un bolígraf.

 

graph1

Com definiries les relacions matrimonials? :

En aquest diagrama podem apreciar que entre la població jove actual enquestada és majoritari el pensament de què les relacions matrimonials són una unió fruit dels sentiments, aquesta resposta constitueix un 89% del diagrama, l’onze per cent restants definiria les relacions sentimentals com un pacte econòmic o social.

Seguidament veiem el diagrama dels adults on un 100% dels enquestats opina que les relacions matrimonials són una unió fruit dels sentiments.

Per tant podem concloure que per als joves i adults enquestats no és rellevant, per contreure matrimoni, l’economia o la posició social de l’altre individu sinó que l’amor i els sentiments es posicionen per sobre d’aquesta moral.

 graph2

 

Consideres que el matrimoni ha de ser l’inici de la vida sexual?:

Predomina com a resposta entre els joves el no, amb un 99% dels resultats totals.
D’altra banda els adults enquestats han contestat un 71% que si i un 29% que no, per tant, és major l’opinió que si és important mantenir la virginitat fins al dia del matrimoni.

Podem veure una clara diferència d’opinions, mentre que els joves pensen que no és necessari esperar al matrimoni per gaudir de la seva sexualitat, els adults encara tenen aquest pensament inculcat molts anys enrere i influenciat per la religió.

graph3

 En el teu entorn, parles o t’han parlat sobre sexe d’una manera oberta i sense tabús?:

En aquesta pregunta notem grans canvis perquè es  mostra un fort contrast entre vells i joves. Pel que fa als joves diuen haver parlat i parlar de sexe d’una manera oberta i sense tabús, mentre que la gent adulta no ha viscut el sexe al seu entorn d’aquesta manera.

Així doncs, podem interpretar d’aquests resultats que la gent adulta ha viscut d’una manera més reprimida el parlar o comentar aspectes referents al sexe, tot el contrari als joves, que encara que no hagin contestat un 100% que si, predomina aquesta resposta.

 

graph4

Què opines sobre la masturbació?:

La masturbació també crea grans contrastos d’opinions entre joves i adults, mentre que un 94% dels joves pensa que és una forma sana de donar-se plaer a si mateixos un 98% dels adults opina que és una depravació, tal com pensa l’església catòlica. Aleshores podem apreciar la gran influència que ha tingut aquesta sobre els adults.

 

graph5

Què opines sobre l’avortament?:

Respecte a l’avortament la major part dels joves enquestats, concretament un 92%, pensen que aquest és un dret legítim de la mare, per tant estan a favor. En canvi, entre els adults hi ha una diversitat d’opinions un 62% també pensa que és un dret de la mare, però l’altre 48% pensa, tal com pensa l’església, que és un acte immoral, en certa manera es podria considerar un assassinat del nonat.

 

graph6

Què opines sobre l’homosexualitat? I de la bisexualitat?:

Aquesta pregunta mostra una ideologia  bastant igualada entre vells i joves. Podem treure en clar que l’homosexualitat i la bisexualitat estan més o menys acceptades actualment entre adults i joves, és a dir, que l’homosexualitat entre els enquestats és considerada una orientació sexual més i igual d’acceptable que l’heterosexualitat.

 

graph7

Què penses sobre la zoofília?:

Respecte a la zoofília també podem veure que entre joves i adults hi predomina el pensament que és una malaltia o trastorn i per tant ni els joves ni els adults enquestats, majoritàriament, l’accepten com a pràctica sexual normal. 
S’accepta amb una clara diferència l’homosexualitat i la bisexualitat que no el bestialisme. 

graph8

Creus que la prostitució hauria d’estar regulada?:

Quan parlem de prostitució legal, és a dir, de regular la prostitució com a l’Antiga Roma, tant joves com adults estan majoritàriament d’acord, tot i això hi ha un percentatge, entre els joves del 21% i entre els adults del 26% que és molt significatiu, que no està d’acord amb la regulació i normalització d’aquest ofici, la majoria consideren que és una degradació per la dona i que no s’hauria de permetre que aquesta vengués el seu cos a canvi de diners.

graph9

Quin punt de vista creus que té la teva generació respecte a pràctiques sexuals com el cunnilingus?:

En referència a la pràctica sexual del cunnilingus un 94% dels joves enquestats ho consideren una pràctica sexual sana i recomanable, i una manera més de donar plaer.
En canvi entre els adults podem veure que hi ha un contrast d’opinions però, tot i això, l’opinió que és una pràctica sexual més és la que destaca, amb un 63%.

graph10

Creus que el sexe és per a procrear o també és una manera de gaudir amb la teva parella?:

Podem veure que entre els joves el sexe és viu de manera lliure, no amb la finalitat de procrear sinó, generalment, amb la finalitat de gaudir, i quan sigui el moment idoni procrear. En canvi, entre els adults enquestats hi ha un gran contrast de respostes, encara que és major el percentatge que respon que practica sexe per gaudir i no només per procrear, el percentatge dels que responen que el practiquen només per procrear és molt gran, un 41%. Per tant, també podem veure que hi ha una gran influència per part de la religió catòlica que diu que el sexe només s’ha de practicar amb la finalitat de concebre.

graph11

Creus que home i dona han de complir determinades funcions diferencials dins de les relacions sentimentals?:

Entre la població jove no existeix el pensament majoritari de separació d’home i dona en funcions dins del matrimoni, per exemple, l’home ha de treballar i la dona estar a casa, sinó que home i dona són lliures per exercir el càrrec o la funció que vulguin dins del matrimoni. Entre els adults enquestats, però, sí que hi ha una diversitat d’opinions molt marcada, una meitat pensa que si i l’altra que no, per tant, torna a aparèixer aquesta moral religiosa.