Imatge actual sobre el sexe a Roma

Generalment, moltes sèries de televisió ens donen una imatge de la vida a l’Antiga Roma on el sexe i la violència són els principals protagonistes.

Un clar exemple d’això és la coneguda sèrie Spartacus: Sangre y Arena que s’emet al canal Cuatro. La serie narra la vida d’Espartaco, un gladiador que lluita des de la seva captura a mans dels romans, fins a la seva rebel·lió i fugida amb els seus companys. Com ja he dit, la sèrie destaca per la gran violència gràfica i el fort contigut sexual i explícit que apareix.

foto de Llega a Cuatro ‘Spartacus: Sangre y Arena’

La gaceta de Salamanca, La opinión de la Coruña o Antena3.com són, entre d’altres, mitjans de comunicació que qualifiquen a la sèrie com “espectacular”.

Gràcies a aquestes escenes qualificades de “pornogràfiques”, molts capítols de la sèrie aconsegueixen a partir de les 23:30 un 14% de share a la xarxa.

La web d’ Intereconomia parla de la sèrie com una “superproducció, marcada pels excessos de sang i sexe”, també resalta la falta de rigor històric però afirma que no s’allunya massa de la realitat de l’època, ja que els romans estaven envoltats de sexe, sang i mutilacions.

Ara bé, si parlem sobre la contextualització de la sèrie podem afirmar que no és del tot encertada sinó que forma part d’una dramatització més de la televisió. Aquesta sèrie, com moltes altres, ens dóna una imatge equivocada sobre la vida quotidiana a l’Antiga Roma. Fan girar l’argument sobre un eix dividit entre sexe i violència, cosa que fa pensar a l’espectador que aquesta era la vida romana.

 

Ars Amandi a Catalunya Ràdio

 

En el programa Mil i una nits  de Catalunya Ràdio, es va dedicar un programa al sexe a l’antiga Roma amb el títol d'”Ars Amandi“, precisament així es diu el llibre  on Ovidi recull els consells per seduir i estimar.
En aquest programa radiofònic, hi va ser convidada la historiadora Margarita Abras
del Museu de Badalona, que per cert, la vam conèixer en persona quan ens va concedir una entrevista per al nostre treball de recerca.

S’introdueix l’entrevista parlant de l’exposició a Gavà realitzada anteriorment, així donant pas a la convidada. Ella mateixa ens parla de la importància que donaven els romans als objectes sexuals com el fal·lus (penis) d’amulet, també elements decoratius de casa com llànties o pintures que actualment seria una bogeria per a nosaltres tot i que vivim en una societat liberal.

Que actualment el sexe estigui més ben vist, en part és gràcies als mitjans de comunicació com la ràdio o la televisió, però en els museus encara no s’havia pogut tastar una exposició explícita d’aquest i Arqueoxarxa ho ha aconseguit.

Maria de la Pau Janer, periodista i dirigent del programa, fa una sèrie de preguntes que condueixen a respostes força interessants. Entre aquestes qüestions formulades, l’entrevistada ens diu que les figures grans o no van costar molt de transportar o directament no es van traslladar al museu com el Príap.

Joaquim, un altre convidat, també intervé i comença explicant que els canvis culturals poden ser apoteòsics i Adolf, un altre col·laborador, segueix el tema dient que dos tipus de sexe: elitista i comú. Generalment, el sexe que s’explica en textos són de persones d’elit, és a dir, d’una classe social elevada. Així doncs, són fragments elitistes, no representen la societat, només un percentatge molt reduït.
Per tant, hi ha la possibilitat que la majoria de la població no tingués un sexe tan explícit com es representa en pintures o escrits.

També es comenta que actualment hi ha més variació sexual que en l’Antiga Roma, no obstant això, feien orgies i bacanals d’entre altres. A més, no tot eren llibertats en aquest àmbit, per exemple, fer el coit anal era una absoluta depravació i fins i tot, estava perseguida amb grans penes i l’homosexualitat femenina també. Sense comptar amb els cunnilingus que era una pràctica sexual on l’home es rebaixava a donar plaer a la dona.
En aquesta tertúlia, arriben a la conclusió que els romans eren menys liberals que la societat actual perquè si no eres patrici (romà d’alt estatus), no tenies les mateixes possibilitats de llibertat sexual d’anar a prostíbuls entre d’altres com els rics.
Avui dia, generalment, tothom pot fer el que vulgui respecte a aquest tema.

Tornant al principi, Margarita Abras explica les tres grans branques de l’exposició de Gavà. La més important és la branca on trobem totes les figures, la segona branca és la representació dels frescs de Pompeia i l’última i també important com totes, els textos.

Parlant de textos, s’afegeix un traductor anomenat Sergi Grau a través de la línia telefònica, parla d’Ovidi i els seus consells de seducció i del catàleg (irònicament) de postures al llit que es poden practicar.
Les sàtires d’Horaci són bastant venerades pels romans perquè parlava una mica de tot sempre amb tons irònics i Plaute utilitza el la comèdia en el teatre per a tractar temes relacionats amb els diners o amb les dones. Per tant, al públic patrici li agradava fer broma amb el sexe.
Sant Agustí, un altre escriptor però d’una època posterior, redacta sobre prostitutes i encara es pot veure reflectit el pensament romà abans del cristianisme. Pensava que la prostitució era un bé, un servei públic com qualsevol altre.

Parlant de pensaments, els romans creien que si el semen d’un amant es barrejava amb la sang d’una casada, els futurs fills d’aquesta, sortirien contaminats. Per això, les dones no podien anar soles pel carrer ni beure vi.

Els romans erotitzaven a casa seva amb la decoració que s’ha esmentat abans, però actualment erotitzem en la publicitat per atraure el personal.

Acaben concloent el debat dient que com la nostra societat, cap en la història de la humanitat ha sigut tan liberal com ho és.

Exposició itinerant El sexe a l’època romana

El sexe a l’època romana, és la primera exposició organitzada per l’Arqueoxarxa  que agrupa els principals museus d’arqueologia i jaciments museïtzats de Catalunya. Està dirigida i coordinada pel Museu de Badalona, on va ser presentada de l’11 d’abril al 30 de juny. Va iniciar la seva itinerància al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, després van traslladar-se al museu de Gavà i el passat 5 de desembre a Granollers, on estaran fins al 23 de febrer. Del 15 de març fins al 25 de maig es podrà visitar al Museu de la Noguera.

Durant l’exposició, el visitant pot conèixer com era realment la vida sexual dels romans. Aprendre sobre la seva sexualitat, els seus tabús, que molta gent creu que no tenen, i la seva doble moral.

Les imatges dels frecos explícits, les llànties i les peces estan contextualitzades amb autors com Ovidi, Sèneca, Plaute o Suetoni.

També, gràcies a citacions de l’Ars Amatoria d’Ovidi, el visitant pot conèixer l’art de la seducció, el sexe en el matrimoni, diferents maneres de fer l’amor, les relacions extramatrimonials, la sexualitat dels déus i les diferents pràctiques sexuals que duien a terme els romans.

Com ja he dit a l’article sobre la visita al Museu de Gavà, aquesta exposició ha tingut molt ressò entre el públic jove i adult. S’han fet diferents articles publicats a diaris, internet, blocs, etc. Parlant sobre l’exposició i fent diferents crítiques. El Periódico té un article on fan la presentació de l’exposició, que serveix de font per a l’article publicat a Arkhaiox, una pàgina web sobre arqueologia i món antic.  A la coneguda web Hoy es arte també parlen sobre l’exposició i el contingut d’aquesta.                                                                                                                                                                                                                     M.Carmen Diez Carrera també publica al seu  Facebook una galeria d’imatges sobre l’exposició al Museu de Badalona.                                                                                                                          

Pel que  fa la premsa escrita, la revista Sans Soleil publica un article sobre Pompeia i el sexe, i l’Ars Amatoria d’Ovidi. També hem trobat a la xarxa un treball molt interesant sobre l’Ars Amatoria que es diu: ¿Como ligaban los antiguos romanos?. A més la revista Saguntina també té un article sobre la seducció femenina.                                                                                                                                                                                                                                                          Tanmateix, Sebastià Giralt va publicar a l’octubre un article sobre l’exposició a Gavà al seu bloc Els dies de Dèdal. Al mateix article, inclou la seva opinió sobre l’exposició, que creu que  en quant a les citacions literàries és bastant modesta, ja que no posen les citacions originals, i creu que el recull de peces no són gaire nombroses ni destacades.

Tot plegat ens ha portat a fer la nostra recerca.

El gabinet secret

Gabinet secret és el nom que reben algunes sales del Museu Nacional de Nàpols on es pot veure una exposició d’art eròtic de les antigues ciutats de Pompeia i Herculà. Aquest museu va sorgir en el segle XVIII quan les excavacions van deixar al descobert pintures i escultures amatòries que aquestes ciutats van deixar.

A partir d’aquest moment, va ser quan es va decidir amagar al poble tots els objectes trobats perquè creien que eren imatges obscenes i només ho podien veure aquells que per algun ofici determinat, col·laboressin en les investigacions, com investigadors o historiadors.

Aleshores, van enviar totes les figures a Nàpols on les van tancar en un gabinet secret (que actualment és una sala del museu) i van prohibir-hi  l’entrada a tothom.
Va estar molt temps tancat perquè en els darrers anys no va haver-hi un canvi de mentalitat, ja que l’any 1819, el rei de Nàpols Francesc I va decidir que no podrien entrar aquells que no fossin suficientment madurs. Més tard, Garibaldi va intentar obrir les portes al poble en el moment en què Itàlia estava en procés d’unificació, però la Casa Savoia torna al pensament d’abans i impedeix l’obertura. Cal afegir el moviment feixista que va aparèixer més tard i que va seguir censurant aquests objectes sexuals al públic.

 L’any 2000 aproximadament, es van obrir les portes del gabinet secret i actualment qualsevol persona pot accedir-hi, això sí, els menors de 14 anys han d’anar acompanyats d’alguna persona major d’edat perquè encara es creu que l’exposició pot contenir imatges impactants per a menors.


“Pan i la cabra” d’autor desconegut, segle IV d.C.

 “Fal·lus de bronze” d’autor desconegut, segle I d.C.

Bacus

Dionís o Bacus pels romans,  és el déu  que està relacionat amb el vi.  També s’atribueix a la bogeria (que en part, si beus molt vi, proporciona bogeria que és estar begut) i a la festa.
Per tant, tot al contrari de la calma, serenitat i ordre.  Es diu que era alegre i divertit com la pròpia festa però dolent i sense escrúpols quan s’enfada.

Déu dominat per la passió sexual amb nimfes d’entre altres, aquesta passió es deixava veure quan estava en les grans festivitats que organitzava. Igual que Júpiter i Venus,  el concepte fidelitat no l’aplicava en el matrimoni.

File:Michelangelo Caravaggio 007.jpg

“Baco” de Caravaggio el 1598.

De fet, els romans practicaven sexe a gran escala en les Bacanals, festes que duraven més d’un dia i estaven dedicades a Bacus. Bàsicament es feien orgies, és a dir, moltes persones juntes fent diferents pràctiques sexuals.

Sarcòfag romà amb escena de culte dionísiac, Museo Archeologico (Nàpols)

Venus

Entre altres divinitats de la mitologia grecoromana lligats en l’àmbit sexual, apareix una fèmina per variar, Venus o Afrodita, deessa de la sexualitat, de l’amor i la bellesa.
Es diu que aquesta ferma jove i filla d’en Zeus i de Dione era tan capriciosa com bella, com el seu pare Júpiter que havia tingut moltes amants i ella va seguir aquesta patró, ja que va tenir nombroses relacions amoroses com Hefest o Mart, que va ser el seu principal amant. Per tant, també va tenir molts fills.

També era famosa per se la desencadenant de la Guerra de Troia, al entregar com a muller a Paris la dona mortal més bonica, Helena, a canvi que aquesta proclamés a Afrodita la dea més bella.   

Venus va tenir una vida amorosa i sexual molt agitada,  de fet, moltes vegades se l’ha assosiat com a una dona amb massa llibertat sexual.
Actualment, hi ha una expressió molt coneguda que fa referencia a aquesta dea “Ser una Afrodita al llit” que es refereix a aquelles dones que són bones fent sexe.  
L’amor de Venus o Afrodita no és romàntic, sinó sexual. Per això, hi ha menjars  que provoquen certs plaers com el xocolata o la mel, i aquests són anomentas “afrodisíacs”.

Venus a la Casa de Venus de la conxa, Pompeia