Arxiu d'etiquetes: Roma

Per què les escultures gregues masculines tenien el penis petit?

En època antiga, els grecs van convertir en fetitxe el cos masculí per mitjà d’escultures que representaven homes poderosos i musculats. Ocasionalment, en aquestes obres d’art apareixien homes amb les parts íntimes tapades amb un drap, però ben cert és que, la majoria es presentaven completament nues.

Des d’una perspectiva contemporània, aquests cossos compleixen amb l’ideal, amb excepció d’un minúscul detall: “presenten penis petits en comparació de la mitjana dels humans“, segons argumenta Andrew Lear, un historiador especialitzat en la sexualitat que es mostra en les obres gregues.

LA MIDA SÍ IMPORTA

Al llarg de la història, incomptables amants i historiadors de l’art contemporani han sentit la  fascinant humil naturalesa de les parts íntimes representades en les escultures clàssiques dels  déus, herois i altres homes d’èlit de la majoria d’obres gregues. Els petits membres semblen no correspondre als enormes cossos i personalitats mítiques que aquests personatges representen. Però hi ha una raó consensuada de per què els antics grecs elegien aquestes proporcions estètiques.

Tornant dos mil anys al passat, a l’Antiga Grècia, els grans membres erectes no es consideraven cosa desitjable, ni tan sols eren vists com un senyal de poder o força. Un dramaturg grec, el comediògraf Aristòfanes va resumir en la seva obra Els núvols (c. 419-423 a. de C.), els trets ideals masculins com a un “abdomen pla, la pell brillant, les espatlles grans, la llengua curta, el cul gran i el penis petit”.

L’historiador Paul Chrystal també va dur a terme diverses investigacions sobre aquests antics ideals. “Un membre petit era coincident amb els ideals grecs de la bellesa masculina”, explica en la seva obra In Bed with the Ancient Greeks. “Es tractava d’un emblema de cultura superior i un model de civilització”.

En l’art grec moltes de les característiques d’un home cèlebre eren representades de manera captivadora, amb grans voluptuositats. Llavors, per què els mateixos principis estètics en què representaven el cos,  no van ser aplicats també a la zona genital? Part de la resposta a aquesta pregunta es troba en la forma en què membres d’altres homes gens admirables van ser retratats.

David, de Michelangelo.

COM MÉS MODEST, MILLOR

Característicament aquells personatges sàtirs, luxuriosos i depravats solien descriure’s amb òrgans genitals enormes i erectes, encara que pocs cops tan grans com els seus torsos. Segons la mitologia, aquests éssers eren meitat home i meitat animal, una característica denigrant segons l’alta societat grega. “Els membres grans es consideraven vulgars i fora de la norma cultural, una exhibició molt pròpia dels bàrbars del món”, explica Chrystal. Però aquestes qualitats no eren exclusives dels sàtirs, ja que en la comèdia grega els ximples també posseïen òrgans genitals enormes. D’acord amb Chrystal era “un senyal d’estupidesa, [de ser] més una bèstia que un home”.

Així era que sàtirs, ximples i luxuriosos eren vists com a rivals oposats als déus i herois masculins, personatges que eren honrats pel seu autocontrol i intel·ligència.

EL SIGNIFICAT OCULT

En l’actualitat, estar ben dotat moltes vegades s’equipara al poder i fins i tot a un bon lideratge, “el penis mai no va ser un emblema de la virilitat o masculinitat en l’Antiga Grècia, com ho ha estat en altres cultures”, explica Chrystal. “El poder provenia de l’intel·lecte necessari per fer responsable a l’home de ser pare, perllongar el llinatge i substentar la polis.

En tot art de l’Antiga Grècia, la representació del fal·lus – i la seva diversitat de grandària – era merament simbòlica. Com ho suggereix Lear, això podria respondre perquè els artistes d’aquesta època retrataven nus masculins amb tanta regularitat, encara que el personatge o la narrativa no ho exigissin. “Van utilitzar el membre com un índex del personatge”, diu Lear.

Dorífor, de Policlet.

Mireia Sánchez Cano

Exalumna de Grec i de Llatí del IPM.

Col·laboradora dels blocs de clàssiques i editora de IVSTITIA.