LA NIT

Quan la nit s’enfonsa

en el silenci,

surto acompanyant al vent.

Busco cants i converses

en racons amagats.

Paraules perdudes

sense arribar al seu destí.

Rialles.Amors oblidats

enmig dels camins.

 

Cansada, a la matinada,

com un lladre de la nit,

reconto els meus tresors.

Després em quedo dormida

amb els colors de l’albada

com a únics companys.

Uneix-te a la conversa

1 comentari

  1. Pepita,
    llegir la teva poesia és com`quan et trobo pel poble de tant en tant,
    sempre dolça, tendre, tenue!!
    Fan olor de tu.
    Moltes gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.