NOMÉS LA LLUM
Només la llum brillant
omplint els espais oberts.
Només la llum
il·luminant els racons,
encenent la vermellor
dels núvols a trenc d’alba.
La llum que acoloreix
els marges de l’oblit.
Que es dilueix
en el mar àvid de claror
i llaura el verd del paisatge.
Ales de foc al capvespre
i ombres grises
quan arriba la nit.
Només la llum.
sempre, només la llum.
Pepita CASTELLVí
(més poemes sobre la llum a Aracne fila i fila)