Silenci. silenci per escoltar altres veus que em murmuren a cau d’orella. El xiuxiuieix del vent desfullant les fulles del carrer i picant en els meus vidres. Els sons dels insectes, el llenguatge de la casa en la nit. Sentir el batec de les flors quan m’apropo, el murmuri llunyà del mar, la remor dels […]
Arxius d'autor: Pepita Vilardebó
LLENGUATGE
Llenguatge del vent quan es desperta, ple de xiscles d’ocells que volen contra ell. Llenguatge de cada insecte que s’amaga entre les herbes. Dels mil camins de l’ombra que s’obren en la nit. Llenguatge dels núvols acolorits de l’alba. D’una gota de pluja que tremola quan cau. Llenguatge que m’obre blaves llunyanies i que […]
UN ALTRE DIA
UN ALTRE DIA Un altre dia taronja entra per la finestra. la cabellera grisa de la boira es desfà amb la llum del sol. La pell conserva encara la calor de la nit. Sacsejo els últims somnis enredats en els cabells i salto del llit. Deixo les paraules lliures en el vent. Les paraules són […]
Si jo fos…
Si jo fos muntanya t’oferiria tots els verds: els dels arbres, els dels matolls els de les plantes. Si jo fos flor, et donaria tots els blancs. I els posaria a contraclaror de la llum, darrera les cortines. Si jo fos mar, o cel, et regalaria tots els blaus: l’atzur, el turquesa, el blau […]
A LA MEVA NÉTA
Escolta el ritme pausat de la pluja gotetes que piquen en el vidre fred. Lluny s’encén el llamp tot ell fet d´espurna. Lluernes de la nit, s’han amagat els estels. Ha deixat de ploure i per entre els núvols espia la lluna vestida de blanc, cargols en filera passegen per l´herba i un grill […]
L’ESTEL
He vist un petit estel dormint just en una punta de la meva finestra, (sembla una espurna blanca). Ha deixat tot el vidre talment com si fos de plata. El vent travessa la nit xopa de lluna clara. A l’alba uns núvols mig clapejats de gris, han tornat l’estel al cel tot […]